un ahora és una hora

jo estic molt decebuda. Certament és la tendència, cap a on anem?. El català, com d'altres, doncs res.
Només cal parar l'orella i escoltar, al carrer, als bars...


petons guapo!

totalment d'acord.
Avui casualment la meva filla m'ha dit que la plaça que havia quedat vacant a la seva classe en començar el curs (pel canvi de centre d'un nen del curs passat), serà demà ocupada per una nena xinesa que no té ni idea de català ni castellà... Es comunicaran visualment mitjançant unes làmines que han fet els nens i la mestra. Llavors pregunto, aquesta nena, viurà en català o en castellà?... Suposo que malgrat l'escola (pública) utilitza com a llengua el català, succeirà com fins ara (majoria de nens que parlen castellà) i la comunicació entre ells fora de la classe serà la més còmoda per a tots. Llavors, té sentit lluitar per una hora més d'una llengua o altra?. Ho deixo a l'aire...
Si voleu el meu posicionament, sempre és a favor del català, la meva llengua materna i la del meu entorn, però com resulta que convivim amb una altra, ens agradi o no, potser que aprenguem tots plegats a ESCOLTAR-NOS una mica d'una puta vegada.
I no crec que el català sigui una llengua ornamental, sinó QUÈ COLLONS FEM AQUÍ NOSALTRES???.

angie