REPTE POÈTIC VISUAL 341: TENDRESA

El bes



Demà i avui s’ajunten en un bes!

Les girafes, si el coneixen, 

no deu ser pas invent nostre.


Aquí tan sols li’n fem un vers, 

escrit O En pantalla, 

sobre si saben ja filosofia

en nàixer els animals i les persones.


Potser mai no esbrinarem si en saben,

 si tot nascut ja sap filosofia:

Perquè coneix la joia, l’amistat, la companyia.

i el dolor i la pèrdua i  vagar solitari.


Entenem el que fan les girafes, 

i ens entenen en una classe pràctica 

de filosofia. Segurament. 

Però fugen, 

per si de cas.

Mirada.
Besada.
"Et tindré cura,
et protegiré".
El vincle:
una gran jungla
on mana l'ànima.


Mena

El bes de la mare [girafa]

Diuen que ha nascut un nou matí,
la claror ha desvetllat la sabana
i a la ramada creix el bellugueig,
em desperta el bes de la mare.

Acabo d’aprendre a caminar,
al meu voltant tot és alegria,
caldrà aprendre a viure sola,
m’ho diu el bes de la mare.

He crescut sense adonar-me’n,
els jocs s’han tornat prudència,
no tots els entorns son de fiar,
m’ho recorda el bes de la mare.

És arribada l’hora dels fills,
caldrà cercar un bon company
i així perpetuar la família,
sempre amb el bes de la mare.

M’he fet gran amb l’estímul
de l’amorós bes de la mare.