Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 291-ECLIPSI SOLAR

Intervenció de: Marnusa | 14-01-2022



Eugen Kamenew: Eclipsi solar híbrid a Kenya (3 de novembre de 2013).

Bona nit, aquesta ​foto em va eclipsar en tots els sentits. No tan sols pel moment encisador que captura, sinó per l'homenatge de l'autor al seu amic. És sentir la fragilitat d'un instant i alhora la bellesa de viure'l...

Us convido a escriure un poema de mètrica lliure on la inspiració sigui el vostre millor eclipsi. Teniu temps fins al pròxim dia 25 de gener al migdia.

Marnusa


Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 291-ECLIPSI SOLAR
    Carme Alcoverro | 18/01/2022 a les 11:54
    Home de fang

    Ets saps estimat
    per aquesta terra poderosa
    tu, home de fang,
    que clames al sol.

    Lloes els deus
    que infonen vida
    i l'arrabassen,

    qui sap si per atzar
    o per alts designis.

    A plaer mouen
    els astres del cel
    en bella aliança.

    I et regalen la claror
    i la foscor,
    que es fonen
    en un bes efímer.

    I et banyes en la seva llum.
    I a contrallum jo t'admiro.

    Amic,
    ensenya'm a estimar
    els meus dies
    com estimes els teus.
    • Millor així
      Carme Alcoverro | 18/01/2022 a les 17:04
      Home de fang

      Et saps estimat
      per aquesta terra poderosa
      tu, home de fang,
      que clames al sol.

      Lloes els deus
      que infonen vida
      i l'arrabassen,

      qui sap si per atzar
      o per alts designis.

      A plaer mouen
      els astres del cel
      en bella aliança.

      I et regalen la claror
      i la foscor,
      que es fonen
      en un bes efímer.

      I et banyes en la seva llum.
      I a contrallum jo t'admiro.

      Amic,
      ensenya'm a estimar
      els meus dies
      com estimes els teus.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 291-ECLIPSI SOLAR
    Marceli | 18/01/2022 a les 18:36
    PLANETA MORT

    Planeta
    estrella
    sol o lluna

    que emets un foc
    quasi etern

    L'ombra
    d'un altre astre
    algun dia
    t'eclipsarà

    per un moment

    seràs

    una estrella fosca

    o

    un planeta mort

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 291-ECLIPSI SOLAR
    Prou bé | 19/01/2022 a les 14:55
    El jove masái

    Enfilat dalt d'un turó
    amb la mirada fixada
    allà lluny, a l'horitzó
    espera que neixi el dia.

    Pensa en els avantpassats
    que guerrejaven tothora
    mes ara ell, és pastor,
    I ha de guarir aquesta terra

    Fita la immensa planura
    mentre somia buscant
    aquella fonda saviesa
    que sap que aquí pot trobar:

    el llegat dels seus ancestres
    per la vida preservar,
    acumulat durant segles
    en el si dels antics clans.

    I de cop es fa el miracle
    són els déus els qui han parlat:
    amb l'espectacle bellíssim
    que accepta com un regal.

    I amb la nova llum del dia
    que tornarà a ser radiant
    desapareixen els dubtes
    l'esperança ha retornat.
  • Ets - Ignorant de tot
    Endevina'm | 21/01/2022 a les 12:20
    Ets la fosca imatge lúcida
    que viu encerclat d'obscura claror.

    Ets la grandesa de la penombra,
    ets el contrallum dels astres.

    Festeges la teva obagor
    dins l'ombra més gran

    Eclipsat dins l'eclipsi
    perfilat dins la lluminosa foscor

    Ets el més gran
    et saps ........................ ignorant de tot.
    • Ser l'ignorant del tot (Millor aquesta revissió i fora de concurs)
      Endevina'm | 21/01/2022 a les 12:39

      Ser l’ignorant del tot

      Danses dins la fosca imatge lúcida,
      encerclat d'obscura claror,
      escoltant el silenci,
      acarant l’abisme de l’univers.

      Raus dins la grandesa de la penombra
      cercant ser el contrallum dels astres,
      mentre festeges la teva obagor
      reptant a l'ombra immensa.

      Eclipsat dins l'eclipsi,
      perfilat dins la lluminosa foscor.
      Saps que no ets el més gran.
      Et reconeixes ........................ ignorant del tot.
  • La nit a ple migdia
    rautortor | 23/01/2022 a les 13:12

    L’eclipsi duu la nit i desencadena
    una tenebra de misteri, de sortilegis,
    vaticinis i mentides.

    Tot de sobte, d’aquell sol rotund,
    la seua llum s’ha tornat pou
    retallat per la negror famolenca
    d’un fet casual.

    La dansa dels cossos celestes
    és capriciosa en els seus ritmes,
    rítmica en els seus antulls,
    captivadora, si no fos per aquells
    que sotgen i maquinen.

    Així, la bellesa esdevé parany,
    artifici enganyívol, emboscada;
    l’interès ensutja la metàfora
    i els espectadors, bocabadats,
    no saben si extasiar-se de goig
    o estremir-se de por.

    Mentrestant, el sol i l’ombra
    juguen a cuc i amagar
    dins la nit a ple migdia.
  • Lluna gelosa
    kefas | 24/01/2022 a les 08:46

    Lluna gelosa
    fembra misteriosa
    alcavota i màgica
    reina de la foscor
    que torna de dia
    per trencar els lligams
    entre el déu que enveja
    i la fràgil criatura
    que la tem.
  • Paradoxa d'un instant (Fora de concurs)
    Marnusa | 24/01/2022 a les 23:36
    Allà on la terra toca el cel
    dos astres s'abracen,
    la llum cedeix a la foscor
    i en la penombra, nosaltres.
    Paradoxa d'un instant
    d'una lent que "tot ho capta".
    Il·lusió de perfecció
    emmarcada en una imatge.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: