RE: Retorn a la poesia (a qui pugui interessar)

El mar és ple, pero jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva anyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.


Joan Vinyoli

Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.


Maria Mercè Marçal

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.


Salvador Espriu

El mar és ple, pero jo em passo dies
omplint-lo de mirada...

Poesia, realitat o tot plegat?. Definitivament em quedo amb en Vinyoli.

angie

Planto

Planto paraules planes
Rodones
al teu ritme atzarós.

Parlo
de faules blaves
profundes
al teu riure melós.

I tu m'aculls
amb la saviesa
de la tera mil·lenària.

I tu em reculls
com un ocell lleuger
que beu d'un bassal d'aigua
On es reflecteix un raig de sol.

Montserrat (Muntsa) Moral Vinyoles

Errata:
"de la terra mil·lenària"