Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- Osculum salatum o el record d'un petó salat en un cinema
- L'atleta
- Viatge al desert
- L'extraordinària aventura de l'Homo Sapiens
- Iter
- Lúltim petit misteri (Segona Part)
- L'últim Petit Misteri (Primera Part)
- L'home que venia llibres al tren (Capítol I)
- El laberint de Selene (I)
- L'home que venia llibres al tren (Capítol II)
Detall intervenció
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 131 - LA DIVINA COMÈDIA
Intervenció de: Cirerot | 20-06-2010
Ei! una correcció al meu poema: 'esbelt' està malament, és 'esvelt'.
Respostes
-
purgatori purgatori purgatori
Cirerot | 16/06/2010 a les 00:25
Aquí
tothom sap
que la cua es mossega la cua.
I vosaltres, digueu-me:
Encara esteu vius?
quantes hores al dia?
-
A tocar del Paradís
joandemataro | 16/06/2010 a les 11:43
Fan cua per purificar-se...
Són ànimes negligents,
en vida desfigurades,
doncs van caure en temptació.
Ara els toca redimir-se.
Però hauran de pagar les penes,
no val només penedir-se,
costerut es mostra el cim.
Caldrà passar les carenes
dels set pecats capitals:
Els superbs seran humils.
Els encegats per l' enveja,
hauran de ser generosos.
La paciència tastaran,
els que han viscut irats.
Cadascú transformarà...
la peresa en diligència
en despreniment, l'avarícia
la seva gola en dejuni
I la luxúria en castedat.
Entre elles fent camí,
s'entrellacen formant baules
tot dibuixant esperances...
Potser faran cap al cim.
Només des d'allà dalt
es mostra la Llum Suprema.
Però només les mereixents,
si beuen les aigües sagrades
seran finalment esmenades,
tot oblidant els pecats
per només remembrar el Bé...
A tocar del Paradís.
-
Àngel del misteri
bellissima | 17/06/2010 a les 14:43
Jo també m'he submergit
en la llum pertorbadora,
sota l'ala trencada
de l'àngel del misteri,
recer d'esponjosa rosa
i espines no esquitllades.
Tenir-te era acceptar
aquest hàlit de país
desconegut i exòtic
on s'anava imposant
l'aire aturat de la teva ferida,
entre el nèctar emergent
dels petons més intensos.
I llavors esdevenies
una presència sense àncora
ni còrpora, i dibuixaves el neguit
d'una carnal, ansiosa,
desnonada pregunta,
que sotjava la veritat
de la teva existència.
Cabellera estampada
en l'extensa nit en penombra.
Un ull observant
espiava el meu devenir,
un altre m'engolia
amb la seva promesa
de tèrbola esperança.
I sota el seu recer
s'elevava el meu somni
de platges i d'estiu,
amb la sorra, miracle d'agost,
enganxada a la pell tòrrida.
I aleshores joguinejava el mar,
esquitxador i rialler...
Però el teu ull observant,
que tibava de mi,
em feia davallar a la llum
esmorteïda de l'estança.
I així, amb el neguit revoltat
fins a adormir-me,
tan sols podia rescatar
una petita, minúscula,
gairebé invisible
llavor d'or,
entre les teves bambolines de teatre,
rere els teus telons, amagatalls i ales,
que no podien ser mai
l'aixopluc on arraulir-se,
ni podien retornar-nos renascuts
al centre del matí,
ell sempre immers en el renou
de les flors fresques
de la tipuana i la xicranda.
-
EI, AQUÍ, sisplau. Àngel del misteri
bellissima | 17/06/2010 a les 14:44
Jo també m'he submergit
en la llum pertorbadora,
sota l'ala trencada
de l'àngel del misteri,
recer d'esponjosa rosa
i espines no esquitllades.
Tenir-te era acceptar
aquest hàlit de país
desconegut i exòtic
on s'anava imposant
l'aire aturat de la teva ferida,
entre el nèctar emergent
dels petons més intensos.
I llavors esdevenies
una presència sense àncora
ni còrpora, i dibuixaves el neguit
d'una carnal, ansiosa,
desnonada pregunta,
que sotjava la veritat
de la teva existència.
Cabellera estampada
en l'extensa nit en penombra.
Un ull observant
espiava el meu devenir,
un altre m'engolia
amb la seva promesa
de tèrbola esperança.
I sota el seu recer
s'elevava el meu somni
de platges i d'estiu,
amb la sorra, miracle d'agost,
enganxada a la pell tòrrida.
I aleshores joguinejava el mar,
esquitxador i rialler...
Però el teu ull observant,
que tibava de mi,
em feia davallar a la llum
esmorteïda de l'estança.
I així, amb el neguit revoltat
fins a adormir-me,
tan sols podia rescatar
una petita, minúscula,
gairebé invisible
llavor d'or,
entre les teves bambolines de teatre,
rere els teus telons, amagatalls i ales,
que no podien ser mai
l'aixopluc on arraulir-se,
ni podien retornar-nos renascuts
al centre del matí,
ell sempre immers en el renou
de les flors fresques
de la tipuana i la xicranda.
-
Contradicció o fal·làcia consistent
Fidel | 18/06/2010 a les 14:18
Ai amic !, el nostre destí...
Un mar de foc; solitud extrema l'infern ?;
o un riu de compatriotes recargolant-se,
- espai transitori, final de fum fugisser -
entre ànimes efímeres i precaris interins, el purgatori ? .
Ambdós, el preu d'un destí abocat al buit,
el silenci més absolut, resolut.
Serem detritus dins un trist cendrer
o serem aigua purgada amb escassa potabilitat ?.
Serem el somni pendent o no serem.
Sense dret a decidir, presos per la tragèdia,
suspesos pel clamor a no extingir-nos.
Vida i mort, aigua i foc, riu o mar,
sol amb silenci o acompanyat a crits...,
contradictoris fins al final.
Fal·làcia consistent !, purgatori ? :
tots els rius moren al mar. La síntesi:
viatge al delta, on el temps moribund s'eternitza,
on un mar de foc, on solitud extrema ...
Sense paradís, ni purgatori ni infern amic.
La darrera baixada entre xiscles d'ocells,
i el silenci com a darrera utopia
és el nostre punt i final.
-
RE: "/oïdokosina!!!/" Un de purgatori!!!
rnbonet | 18/06/2010 a les 14:55
Només per fer 'bulto', que no podré ocupar-me de convocar el pròxim! Tenim balneari.
Excepte a l'epitafi, que no podran escriure "Dos de gambes i un de calamar!" (fora el cas) perquè me'n vaig directe al crematori.
Sempre OP-TI-MIS-TA!!!
Bo, xicona! Va!
PURGATORI
Mirem als ulls sense eixugar les llàgrimes;
lliures, anant més enllà dels fets i la memòria.
I avancem amb mesura, tot analitzant
l'opressió d'uns botxins que han estudiat
i aprés el seu afer passa a passa.
Nosaltres ho tenim tot per començar.
O molt a fer, encara.
Alleugerim el cor, retrobem la vida.
Malgrat esser esclafats, ferits i morts,
no som carn de martiri,
ni anestesiada memòria d'uns fets històrics. Del passat.
Res no ens impedeix tenir l'escalfor d'allò
anomenat humà. El desig no és utòpic.
Encara que aleshores no ho sabíem.
Si més no, curem-nos en l'antídot dels desitjos.
Ara.
Molta SALUT! I força REBOLICA!
-
Embenam els ulls
vitriol | 19/06/2010 a les 09:24
Embenam els ulls, no deixis que pensi.
Que vull creure.
Donam un déu que no em vulgui veure mort
per dir-me que he sigut bo.
Diguem que has vist el paradís
-al menys els plànols-
és avorrit i trist, com el diuen els llatins,
o calent, com el frueix mitja lluna?
L'altra mitja és gai...?
Compta'm els pecats que m'he de fer perdonar
per saltar-me el tediós purgatori quasi etern,
assegura'm que potencials efebofílics psiquicament castrats
no aprofitaran els meus secrets en interès seu.
Diguem que els funcionaris de les religions
-que gran en Brossa-
es desviuen pels desposseïts, apostaten de la injustícia,
escupen sobre els posseïdors.
Com es de plaent viure aquest infern. El Banc del Vaticà
-rentadora global de diner negre-
m'ha concedit una hipoteca per una parcel·la amb hortet
al paradís celestial.
-
Condemna
jacobè | 20/06/2010 a les 10:49
Visc en la comèdia de l'absurd celeste
voltada de foc.
Malson de guspires que esquitxen els núvols.
Crònic dolor.
Vesso llàgrimes inflamables
de somriures grotescos.
Avanço en davallada
cap a l'hivern.
Final feliç: àngels i dimonis es besen en el purgatori
en divina unió.
.
-
Contrició
brins | 20/06/2010 a les 19:48
CONTRICIÓ
Defujo tèrbols bassals terrenals,
tolls d'aigües confuses i efímeres
enmig d'un sòl d'herba humida;
reflex ombrívol de cel inexistent...
Esclareixo tenebres del meu passat,
fosca obaga d'on aviat m'allunyaré,
i faig brollar, del llot, un aiguaneix;
una deu d'aigua clara i límpida
que vol ser riu etern i transparent,
sense cap brossa ni cap brogit;
riu impol·lut amb color blau de cel
que davalli sempre pel paradís.
-
Combustió
gypsy | 20/06/2010 a les 20:11
Som flama incandescent
de cossos que ara cremen
en la foguera dels pecats
i de la densa ignomínia.
Tots ens socarrem alhora,
les sentors es barregen mentre
s'alça l'aire pútrid que ara som;
ens mirem els ulls cercant
una darrera esperança per fugir.
Les nostres cendres basteixen
un mur gèlid de consciències
perdudes en la malvestat i
en l'oblit immens dels segles.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 131 - LA DIVINA COMÈDIA
Cirerot | 20/06/2010 a les 21:57
Ei! una correcció al meu poema: 'esbelt' està malament, és 'esvelt'.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Vistes (4 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (630 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (595 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (589 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- La canya (183 lectures)
- Violència verbal (182 lectures)
- Nua (159 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (152 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)