RE: RE: I si ho veiem diferent?

…però no puc saber si et servirà:
Hi ha un sol Déu, però la humanitat és diversa. Per això històricament han aparegut tanta diversitat de religions. Malgrat tot, tendeixen a confluir en l'actualitat i a unificar-se.
Noto una certa hostilitat vers el fet religiós i les persones religioses, com la del Mr. Condell aquest (jo si que he vist el video que has penjat més avall). Sobre això no puc fer-hi res. Respecto la teva opinió, però ja saps que no la comparteixo.

sobre el Déu de l'Antic Testament i el Déu Pare que Jesús ens descobreix, però bàsicament: les persones tendim a l'egoisme i la violència, no Déu ni les religions en la seva essència. I com diu el Dr. Moon en el segon fragment que t'he posat a baix de tot del meu post anterior, quan les religions han lluitat entre si o quan encoratgen la violència, no estan fent la voluntat de Déu.

No crec que hàgim de discutir sobre religions o creences, en estem sortint de mare. Per la tranquil•litat del web, el que si demanaria és no fer proselitisme de cap mena de fe. Res de passatges de l’Alcorà, la Bíblia o el llibre del Sr. Moon. Aquí cada autor aguanta la seva vela. Això sí, cadascú és lliure de escriure, versificar o presentar sentiments que li són importants i l’inspiren, sempre que no facin propaganda. Per exemple, el poema que el propi Iong ha penjat al Melorepte. No sé si esteu d’acord.

I com a comentari (no us poseu a la defensiva, si us plau).
Els animals són mortals i no ho saben. Els déus (si existeixen o el tot o el cosmos o com es vulgui anomenar, allò infinit i atemporal, posem) serien immortals. I l'ésser humà està a mig camí: és mortal i ho sap. Tan fàcil que hauria resultat néixer un faisà o un esquirol! I,de fet, que tot va a parar allà mateix i això suposo que és obvi. Aleshores (he après i costa) que, ja que estem aquí, caram, fem-ho bé. Religió. Déus. Creences. Manipulació. Voldria associar els mots amor, confiança i compassió a certs fets i persones dins religions, no tot han de ser els milions de cadàvers i els tinc presents i no els oblido i si ho fes seria freda o un adjectiu pitjor. Sí que no cal religió per res. Però...doncs...com caram és que pràcticament a cada cultura n'hi ha? No tenien déus els precolombins quan els van descobrir? No feien sacrificis? Per què implica dolor i subjugació, por, submissió? Per què les pintures medievals dels Pantocràtors tenien aquells ulls tann grossos i es pintaven aquelles escenes terribles, sinó per mantenir els ignorants sota un poder?
Avui en dia tenim la sort de poder triar (no tothom en aquest món, encara) i, si analitzem bé, cada religió tindrà coses que no agradaran, com cada persona.
No ens han de rentar el cap ni vendre res. I si ens deixem, és cosa nostra. I està bé, també, que si algú vol -i ho fa amb respecte- ens ho faci saber.
Tots hem de fer el traspàs i en això som igualets. No em cal creure què em proposa cada religió en cop el fet s'hagi esdevingut. No seré res? O seré en el ser total de tot, sense pensaments, emocions ni ego? Em fot tant de mal i por -confesso, que encara no estic gens curtida per entomar aquesta realitat- que prefereixo, mentre sóc aquí intentar estar bé. No sempre és possible en un tant per cent elevat, hi ha els caràcters, la societat, les influències, blabblabbla. M'agradaria trobar-me amb més gent així.

Mena ( i perdoneu, ni vull sulfurar ni embolicar la troca ni res semblant).