RE: Possible balcanització de l'estat espanyol?

Ara per ara no hi sé veure aquesta balcanització, en tot cas el fet de pertànyer a la UE és una salvaguarda inestimable. El que passa és que es veu que hi ha gent interessada en posar la por al cos a persones amb manca de coneixement de la realitat, que quan se'ls dóna un discurs incendiari i global són força manipulables. El PP porta molt malament la pèrdua del poder i, el que és pitjor, amb molta irresponsabilitat per ser un partit dels grans que un dia podria tornar a governar (Déu no ho vulgui). Ara bé, si tant apreten, quí sap?

Jo crec que una guerra cívil no és possible perquè en aquest estat només hi ha un exercit, i tots sabem de quin peu calça. Cap nació de les que formen la península no té armes per a començar una guerra, i personalment crec que amb una confrontació armada tots hi sortiríem perdent, la gent del poble els primers.
Crec que el camí és la lluita no violenta, però per a la no violència cal la força de la de la massa, i vosaltres creieu que la majoria d'aquest país és conscient de la necessitat de preserva la cultura nacional catalana, els drets polítics del país, i el futur de Catalunya com a país "normal".
Jo tinc fe en el futur, però serà lent. la cultura és la millor arma.
El que em preocupa és aquesta oposició destructtiva del PP que utilitza mètodes sectaris nordamericans per anar en contra de tot el que engeguin els seus adversaris polítics, una oposició que no suma forces, que camina contra els drets humans, que demonitza qualsevol nacionalisme menys l'espanyol, que barreja moral amb política, que pretén imposar les conviccions morals més carques, que defensa la fòbia a Catalunya sense el més mínim rubor, que utilitza mètodes psicològics per a manipular les masses sense la més mínima preocupació per la justícia o injustícia de les causes que per electoralisme defensa, que és capaç d'aliar-se amb un genocida per a bombardejar una pobra gent d'Irak, que és capaç de mentir davant un atemptat amb més de cent morts amb finalitats electoralistes, que defensa el poder del diner de les grans empreses per damunt dels drets socials dels individus... i em deixo coses.
Una oposició política és necessària, però això que hi ha a Madrid no és una oposició, és un problema gravíssim per l'estat i per la bona gent.
Ei, és la meva opinió.