RE: POESIA, CRÍTICA, COMPROMÍS SOCIAL...(Debat)

Bé, cadascú aporta el seu granet de sorra en el seu compromís amb les lluites socials. Cal tot tipus de gent compromesa, des del militant de base que escriu pamflets al poeta que escriu versos a les causes justes. A mi, personalmen, la poesia de crítica social és la que més m'arriba. Crec que no es pot ser apolític en aquest món, de fet, ser apolític ja és un posicionament ideològic, i com deia Jovaldo, l'art està amb el poble o està amb l'opressor.

El que es denomina Poesia Social per mi és la culminació de l'empatia en l'acte poètic. Si ets capaç de sentir un bri del que pot sentir l'altra en una situació d'injustícia social, política o, humana en definitiva, si ho pots escriure amb un mínim de qualitat poètica i el lector s'identifica amb el que sents, es produeix un acte de comunicació extraordinari.

Us deixo part d'una entrevista a Gabriel Celaya on explica això molt millor:

I havia de dir la meva.
En Celaya ho va dir molt bé (gran document, Xantalam) La poesia és social o no és. Volem comunicar amb la gent, diria que produïm perquè ens consumeixin, però això queda fatal. Sí que ens debem als qui ens escolten, enviem un missatge als altres, unes idees que ens fan veure que som un col·lectiu. som simplerment, animals SOCIALS. I com a tals tenim el dret de protestar i fer cultura en llibertat: criticar l'ordre establert o algunes de les seves petjades més cruels..
La poesia és un acte utòpic o no és.

F