RE: I com dirieu

almenys és el que acabo de llegir en el llibre "la sang de les flors", en relació a un bebé. llibre preciós i recomanable de l'Anitaq Amirrezvani

difícil de definir, però suau, lleu, pàlid, d'un to rosat i saludable sobre una pell blanca, encara no enmorenida ni curtida, però de tot el cos...

diccionari de l'avui dixit

sonrojarse
enrajolar-se enrogir-se
posar-se vermell

sonrosado penso que no existeix o almenys jo no ho he trobat

de tota manera crec que tu et refereixes a una altra cosa
a un altre concepte

Omple cadires amb noms buits,i xiscla al silenci de la memòria
viu mesurada amb l'afany del guany, cerca salvatges on cauen somorts.
Besa la fosca per fer-la més clara, jau al pretèrit i menja del so,
aus no desperten canells de cordura, prima el desfici de batre's al cos,
tots de fissures estem fets amb os.
i i
i i i i
i i i
i i
i i i
Treu retallades i arcades de clor
xala de l'ombra que mostres als forts,
veu abrusada dels corcs i l'aixada
signa amb onades als vents de la sort.
Guarda't de l'àrid, mira el bressol
una mà et cerca i l'altra amb guants vol
cels incompresos i crims d'una albada
cants literaris, tirites negres.
Alguna cosa cruix i es trenca.
Potser és la cadira,
potser
la mesura,
potser és el pretèrit
potser
la fissura.
Retallo la gespa,
remeno la brossa,
resguardo carícies,
pels vius que van sols.