RE: El petit príncep no ho entendria...

Entenc el "Petit Príncep", xicona. Supose que tu també.
El que no acabe d'entendre és el 'món actual que ens envolta'. Potser també sóc d'un altre planeta.
Utòpic? Sí, possiblement. Però hi ha altres 'vies' a les actuals. Racionals, al meu curt 'punt de vista'. O al menys, més inequívoques.
Emperò, estem on estem: MAJORIA MÍNIMA fa allò que 'els passa pels pebrots'.
Aleshores, sols ens queda el 'pataleix', les vagues 'minoritàries'.. i poca cosa més...
Visquen les MINORIES!!!

Vaga i petit príncep no van de la mà.
La 'Mena' feia una divagació de les seues... i jo l'acompanyava amb una de les meues. "I ací pau i allà glòria", com fa la dita.

I com dic jo: Salut i rebolica!!!

de marcians o d'altres planetes en comencem a ser-ne la majoria. I, probablement, cada vegada en serem més.

Com diu l'amic ramon, la majoria mínima té però la paella pel mànec,... al menys fins que (primer) nosaltres ens adonem que no ens cal paella i (segon) que els ho sapiguem fer veure a ells amb les nostres accions diàries. La vaga "minoritària" hauria de ser el final, l'exclamació, la manifestació triomfant i festiva d'un procès aconseguit amb els nostres actes des de que ens llevem fins que anem a dormir, consistents en la constant demostració de que no ens calen paelles, ni mànecs, i que sabem "cuinar" d'altra manera...

(en fi, un somni com un altre, no?)

Jo em faig aqueste preguntes sovint, m'agradaria que haguessin molts petits príceps, perè veig que no, ihe decidit fer-me un petit món perquè el que hi ha fa mal.
Fins a on hem arrivat per sentir-nos tant sols???