RE: Comentaris i veredicte del REPTE DLXXVII (577)

Felicitacions al repte guanyador!. Manel, molt bo!. Quan l'he llegit m'he dit, aquest!.
Haig de dir que amb el d'en Mandalf i rnbonet, em vas pixar de riure. Ara ja puc dir els noms...
I Maurici, no podia fer-te el salt, a tu no... A més, el tema era dels que t'obren un munt de finestres... recordo un repte proposat per tu, on vaig participar amb un relat d'Alcatraz, hehe.... i és que Estats Units és un pou de literatura!!!!!!
I sobre el teu comentari sobre la meva prosa, no saps com valoro que un prosista com tu, al qual segueixo des de fa tant, pensi això de mi. Noi, et dec un xuxonàs, o dos...
Salut i repte a tots!!!. Vaig a eixugar-me la llagrimeta! (per les ganes que tinc de veure-us a uns quants)

El tema 'Amèrica' re-confesso que no em va entusiasmar. Però a vegades cal esforçar-se i 'exercitar-se'.
I per això, sobretot, suposo que ha anat com ha anat.
El protagonista és un malalt mental que es xuta/xutava, hi ha imatges deslligades a posta, pel món targirversat que viuen. Està en un centre. Però la Debra és una cuidadora malparida, furga en el mal. Es busca el final. No es pot provocar amb xocolata que es desfà per tenir èxtasi el dement, que és una llibertat, ja que ell ho associa amb el desig. Va seguir unes línies d'una cançó i d'aquí tot. És un relat per prendre-se'l i ser entès o no entès com es vulgui, per abstreure'n el que cadascú trobi, ni que sigui una frase o un paràgraf. No demana ni pretén més.
Agraeixo el comentari objectiu i analista.
Enhorabona a manel i a tots els que han reptat!

tyb

Sens dubte, era el millor. Felicitats, doncs, al 'manel' i a tu.
Res a dir del comentari que has fet a "Carretera mare": Anava escrivint a colps; i això ha fet que el llenguatge no fos 'uniforme'.
Esperaré el pròxim, a veure si puc participar-hi.

collons nano! moltes gràcies, jo també estic molt content de retrobar-me amb vells companys. Feia moooolt de temps que no treia el cap per aquí.
Moltes gràcies a la resta de reptaires, com sempre ha estat un plaer participar.
En fi, deixeu-me pensar a veure que proposo, que estic molt rovellat.
Som a Nadal, que podem fer...

salut i repte!

Gràcies. Visca el teu avi. No és exacte, però, que jo sigui detractor dels EUA.

...per molts anys a en manel. Jo també ho hauria tingut difícil, sí, de cara al veredicte...


d.

Felicitats tocaio! Quan he vist el veredicte, em pensava que havia guanyat jo :) però m'he dit, no pot ser, i resulta que t'ha tocat a tu el "gordu". Merescudament, per cert!

Si el meu repte, junt amb el del Bonet, ha fet riure a l'angie i ha fet passar una bona estona al jutge, em dono per més que satisfet.

Maurici, coi, tothom sap que les bales en gravetat zero no maten, que la ferida és sense gravetat... ahahah, una abraçada!