RE: Camins de llum i enyorança

Au!, Que fa temps que no...

L'encés del dia
amb llum ferma i precisa
del Pedraforca.

És això de 'renglons curts' que m'ha fet participar.

I un altre, company!

De llum sendera
en començar el dia.
Camí del sempre.

Camins de llum que abracen els meus records de joventut,
camins d'enyorança que em porten a tu.

Quan alço els ulls i contemplo el cim
noto encara l’avidesa dels meus peus
i em veig grimpant tartera amunt,
per aquella fal·laç i làbil tartera
que em revé movedissa i traïdora
com l’implacable decurs dels anys.

A contrallum de mil capvespres,
la memòria dibuixa minuciosament
en el llenç dels meus ulls atònits
l’embalum idolatrat d’altres tants pics,
serres i muntanyes, Cadí, Casamanya,
Pessons, Tristaina, Comapedrosa...

Allí hi vaig deixar, sense queixa ni dol,
empremtes de suor i batecs d’esforç
amb l’única i meravellosa intenció
de culminar el grop i embeure’m de bellesa.

Ai, qui pogués atènyer també,
tot i a deshora, el noble Pedraforca!

El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.

CAPVESPRE AL CIM

Bells cims que s’alcen
resseguint la nostra terra
sense pretensions,
ni ornaments,
ferms per natura,
alts i imponents.

Plecs de terra sàvia
que de la pluja veuen
i del sol en prenen l’ànima
per compartir-nos
capvespres com aquests...

Posa el sol
dins de la banya
el darrer
raig moribund
per dir adeu
sense complanta
al vell jorn
ja mig difunt
El poeta
que ho contempla
hi veurà
en aquest punt
tot l'amor
i la bellesa
que ha engendrat
amb els seus ulls.

Amb passes dubtoses
camina senders tortuosos
aquell poble que t'admira
i et tem alhora.

L'ull del drac
clourà amb foc un dia
la mirada roja
que ens inunda el paisatge
de bromera carmesina.

Els núvols ens atenyen
els reflexos dels paratges
escopint amb dolor
rius de sang nostra
que prenyen el paisatge.

El cim acull el mal cor
d'una terra anegada de malsons
donats per una espina
que fa anys ens cobra
un dolós peatge.