Per a Jere Soler G.

En relació al teu comentari al meu relat "L'aprenent de bruixot" (16/08/25), m'agradaria fer algunes objeccions i he volgut fer-ho al Fòrum, i no com un autocomentari en la meva pàgina, perquè pot interessar a molts relataires que opinen com tu. En concret, hi afirmes: "Posats a buscar-hi millores possibles, em fa l’efecte que l’estil és una mica pla: la prosa és correcta, però més aviat funcional, sense imatges o recursos que hi aportin profunditat. No hi ha massa metàfores o jocs de llenguatge... Literàriament, però, es mou més en l’àmbit del conte d’idees i la sàtira tecnològica que no pas en el de la gran literatura de personatges o d’estil". I, si et dic que la meva opinió sobre el que tu anomenes "gran literatura" queda reflectida satíricament en els relats "Vint nanoocurrències sobre NOUS RECOMANATS EDITORA (16/12/2024) i "Vint nanoocurrències sobre QUÈ ÉS PER A TU SER ESCRIPTOR?" (15/08/2025), resulta evident que sostenim posicions antagòniques.

La teva frase "la prosa és correcta, però més aviat funcional" gairebé coincideix amb el judici d'Aleshores en la Resolució del RepteClàssic DCCCVIII, "Llenguatge molt cuidat de tipus periodístic", i descriu perfectament el que jo pretenc quan escric: abans que res que s'entengui el text i, si es tracta d'un relat que concursa al RepteClàssic, d'extensió limitada, procuro fer-ho amb certa economia de mitjans. Entre els pocs recursos literaris que em permeto, de vegades, hi ha l'anàfora, com la repetició "En Tomeu..." o "Entomeu..." a l'inici de tots els paràgrafs en el relat "En Tomeu", que acabo de presentar al RepteClàssic DCCCX.

Bé, tampoc és que vulgui passar per iconoclasta: crec que la poesia, com a gènere literari per antonomàsia, és la que millor es presta a "imatges o recursos que hi aportin profunditat", a "metàfores o jocs de llenguatge". La poesía i la prosa poètica, que no nego. Sols que la veig poc compatible amb l'assaig i amb la narrativa. I una cosa més: la literatura, la "gran literatura", un no la fabrica quan vol, assolint-la a base d’aplicar unes fórmules que massa sovint condueixen al manierisme o, pitjor encara, a la cursileria, sinó que és un subproducte de l’excel·lència. L’únic objectiu ha de ser la claredat expositiva i, parafrasejant Mateu, la resta s’us donarà per afegidura.