Olga (Marla, Lilith)

Sóc la cosina de l'Olga que ha fet saber la notícia. Ho sento molt però és cert. Us asseguro que sóc la primera que voldria que no fós veritat.

M´he registrat per alusions directes. No sé si us heu trobat mai amb la indesitjable situació de tenir una mort d'algú proper; si hi heu passat, sabreu que no hi ha un manual d'estil que et digui què has de fer en cada moment. Coneixia l'afició d'escriure de la meva cosina, i ho feia molt bé. És per això que tot sovint visito aquest web per tal de veure les seves noves publicacions. En aquestes ocasions ha estat quan he pogut comprovar que havia establert relació amb altres relataires i és per això que he volgut que es sabés la trista notícia. Sé que és dur, però no sé cap altra forma d'explicar-li a una "persona virtual" que una altra "persona virtual" s'ha mort. De macabra, res. Ho hauria pogut fer millor? Segurament si, però no n'he sabut més.

Pel que fa a les hipòtesis de la mort, cadascú treu les seves conclusions (igual que jo quan em van donar la notícia). És cert que s'havia intentat suïcidar. És cert que veient els seus últims relats la hipòtesi del suïcidi pren força. Però el que valen són els fets. L'Olga es va morir al seu llit. La família va explicar als mossos que un suïcidi podria ser probable i, per tant, es va investigar i se li va practicar una autòpsia. Les conclusions són que l'Olga va morir de mort natural, no hi ha rastres de suïcidi i el més probable és que es tractés d´un infart mentre dormia. A partir d´aquí, cadascú que n´extregui les seves conclusions.

Per acabar, m´agradaria compartir amb vosaltres unes paraules de Miquel Martí i Pol amb que ens hem acomiadat d´ella:

"I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo"