Detall intervenció

Olga (Marla, Lilith)

Intervenció de: witch-vic | 04-08-2007


Sóc la cosina de l'Olga que ha fet saber la notícia. Ho sento molt però és cert. Us asseguro que sóc la primera que voldria que no fós veritat.

M´he registrat per alusions directes. No sé si us heu trobat mai amb la indesitjable situació de tenir una mort d'algú proper; si hi heu passat, sabreu que no hi ha un manual d'estil que et digui què has de fer en cada moment. Coneixia l'afició d'escriure de la meva cosina, i ho feia molt bé. És per això que tot sovint visito aquest web per tal de veure les seves noves publicacions. En aquestes ocasions ha estat quan he pogut comprovar que havia establert relació amb altres relataires i és per això que he volgut que es sabés la trista notícia. Sé que és dur, però no sé cap altra forma d'explicar-li a una "persona virtual" que una altra "persona virtual" s'ha mort. De macabra, res. Ho hauria pogut fer millor? Segurament si, però no n'he sabut més.

Pel que fa a les hipòtesis de la mort, cadascú treu les seves conclusions (igual que jo quan em van donar la notícia). És cert que s'havia intentat suïcidar. És cert que veient els seus últims relats la hipòtesi del suïcidi pren força. Però el que valen són els fets. L'Olga es va morir al seu llit. La família va explicar als mossos que un suïcidi podria ser probable i, per tant, es va investigar i se li va practicar una autòpsia. Les conclusions són que l'Olga va morir de mort natural, no hi ha rastres de suïcidi i el més probable és que es tractés d´un infart mentre dormia. A partir d´aquí, cadascú que n´extregui les seves conclusions.

Per acabar, m´agradaria compartir amb vosaltres unes paraules de Miquel Martí i Pol amb que ens hem acomiadat d´ella:

"I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo"


Respostes

  • RE: Olga (Marla, Lilith)
    Leela | 04/08/2007 a les 20:34

    vaig conèixer l'Olga no fa gaire a Tarragona. Ens vam trobar en una mena de revista de poesia que es feia caminant per la ciutat, i vam tenir el plaer que ens acompanyés durant unes hores a la tarda.
    Recordo la seva expressió, els seus cabells vermells i la seva cara perfectament.
    Tant sols volia dir-te que em sap molt greu la seva mort hagi estat com hagi estat. Us acompanyo a tota la família i amics en el sentiment.

    No has de dir res sobre com has donat la notícia. Molts ens hem trobat en aquesta situació i no és fàcil tornar a la realitat i a les maneres i aquestes coses quan un fet com aquest ens ha colpit.
    En tot cas, gràcies per comunicar-nos-ho i de nou, dir-te que molts de nosaltres la durem en el nostre record.

    Una abraçada.

    Cristina
  • el meu sincer condol per a tots vosaltres,
    gypsy | 04/08/2007 a les 20:38

    sento haver pensat que era una broma macabra.

    "I a poc a poc esdevindràs tan nostra
    que no caldrà ni que parlem de tu
    per recordar-te, a poc a poc seràs
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-lo ni pensar-lo"

    Bellíssims aquests versos de comiat o de retrobament, tant és, ja no importa.

    gypsy
  • witch, maca...
    angie | 04/08/2007 a les 21:02

    en primer lloc perdona pel to d'abans envers tu, perquè t'estimaves la teva cosina i tan se val com ho hagis fet saber a aquesta, també encara que sembli mentida, família que tenia. No volia pas ofendre't i ho he fet.

    Una abraçada i tant se val com ha marxat, el cas és que ja no hi és i la trobarem a faltar. El que val és el que ens ha deixat a tots.

    Gràcies per compartir els versos amb nosaltres!

    angie
    • RE: witch, maca...
      witch-vic | 04/08/2007 a les 21:27

      Tranquila, que ho entenc. Precisament és per això (perquè sé que virtualment s´estableixen cercles d´amistat) que ho he volgut compartir amb totes vosaltres. Només volia explicar-ho.

      Una abraçada.

      Judit.
  • RE: Olga (Marla, Lilith)
    Vicenç Ambrós i Besa | 04/08/2007 a les 21:45

    Pots estar segura que has fet el que havies de fer i ho has fet bé, perquè les paraules no poden ser unes altres: són les que havien de ser. És per aquest motiu que, personalment, et dono les gràcies.

    Parlar és molt fàcil. Fer-ho amb coneixement de causa ja és un altre tema.

    El fet és que l'Olga no hi és però ens deixa un meravellós llegat de records i paraules. Magnífiques. Profundes. Plenes de força i reflexió.

    Una altra abraçada, Judit, i gràcies un cop més.


    • RE: RE: Olga (Marla, Lilith)
      witch-vic | 04/08/2007 a les 22:33

      Moltes gràcies Vicenç, de veritat. M´agradaria quedar algun dia amb tu, fer un cafè tranquilament i poder parlar d´ELLA (segur que t´agradarà).

      Una forta abraçada, company.
  • RE: Olga (Marla, Lilith)
    gypsy | 04/08/2007 a les 21:57

    Sí, moltes gràcies per dir-nos que és morta, que ja no respira ni somriu, que ja no parla ni escriu.
    Gràcies per fer-nos-ho arribar i no deixar que penséssim que se l'havia endut el vent de l'oblit, com a tants d'altres.


    Gràcies, Judit.

    mariona
    • RE: RE: Olga (Marla, Lilith)
      witch-vic | 04/08/2007 a les 22:31

      Perdona, Mariona, no et conec i et respecto perquè he vist que la meva cosina et tenia un apreci, i la meva cosina tenia bon nas amb la gent.
      El que si que t´he de dir és que el primer tros del text si que sona macabre. Espero que sigui només fruit del moment. L´ironia m´agrada (i molt) però no ara.

      Salutacions.
      • disculpa
        gypsy | 04/08/2007 a les 22:52

        si t'he semblat macabra. Estic fatal. No puc deixar de plorar. I estic molt agraïda de que la família ens ho hagi dit, sinó semblaria que ha deixat d'escriure simplement.

        Perdona, si m'he expressat malament, estic molt trista.
        Com has d'estar tu?, disculpa'm, perdona'm.

        mariona
  • RE: Olga (Marla, Lilith)
    Vicenç Ambrós i Besa | 04/08/2007 a les 22:34

    Pots estar segura que has fet el que havies de fer i ho has fet bé, perquè les paraules no poden ser unes altres: són les que havien de ser. És per aquest motiu que, personalment, et dono les gràcies.

    Parlar és molt fàcil. Fer-ho amb coneixement de causa ja és un altre tema.

    El fet és que l'Olga no hi és però ens deixa un meravellós llegat de records i paraules. Magnífiques. Profundes. Plenes de força i reflexió.

    Una altra abraçada, Judit, i gràcies un cop més.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: