Melorepte 262 THE BOOK OF LOVE.

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.


RAIMON.


Deixa'm l'esquena i hi escriuré versos i besos i llum
I ombres i tot el desfici del món, en alquímia suprema,
Per entrellaçar-nos l'existència per sempre i no témer
El pas del temps vers el camí de la cendra i del fum.

Deixa'm el teu esguard i hi llegiré els mots del cor
I les paraules que abasta un xiuxiueig, mentre crema
Les entranyes amb la passió de cercar un esquema
Per explorar el misteri de les pigues i el seu record.

Deixa'm els llençols fins que pronunciï el teu nom bell,
L'encens i l'espelma, l'aigua que s'escola per la pell
Abans que l'acariciï, i obriré el llibre de la teva ànima.

Deixa'm tastar la intempèrie per gaudir del retorn
A la llar, la dolçor de veure't adormida a la vora sojorn
Rere sojorn, i seré molècula dins teu, plaer unànime.


d.

Sospirs e plors vingueren a jutjament a l'amat, e demanaren-li per lo qual se sentia amat pus fortament. Jutjà l'amat que els sospirs són pus prop a amor, e los plors als ulls.

“Llibre d’amic e amat” - Ramon Llull



Llarg i gris és el camí
d’estimar sense resposta
no m’escoltes si et demano:
“canta la nostra cançó.”

Com el Crist diu “Torno prompte”
i esperona el bon cristià
com el cim en la pujada
sempre uns passos més enllà

els teus ulls em fan promesa
d’un amor com l’oceà.
Restaré sempre fidel
a l’anell que em posaràs.

Ja sabeu que jo, d'anglès, ni "xufa". Així que 'interprete' les imatges al meu entendre.

DOS.

Amb mans tremoloses
de bancs i lectures;
amb música i cant
i amb tecles de piano.

Amb mà contra mà
passejant els anys
per camins estrets
serem tots dos un.

Amb la pedra al llac
que tremola l'aigua
i ens retorna els somnis.

Amb estanys, cadires,
amb llibres i flors
passaran els anys
pel nostre camí:
el camí d'amants.