Detall intervenció

Mar mediterrània

Intervenció de: boeing | 12-09-2009


Mar blava i antiga,
la brisa et somou, t'ondula i arrissa,
tu maures el blau amb ones de vidre.

Mar dolça i amiga,
el teu serrell fi és randa polida,
tapet colossal de terra indivisa.

Mar alada i rica,
vas precipitant l'embat del teu viure
sota el cel ornat de blens de salnitre.

Mar forta i vívida,
fas trencar les ones, blau marí de tinta,
contra els espadats, gegants que vigilen.

Mar jove i sentida,
t'enduus els vaixells enllà de les ribes,
amb els mariners moguts per les brises.

Mar suau i fina,
les dones de mar preguen i sospiren,
amb els dits creuats: no les tornis viudes!

Mar lleial i ardida,
bressola les naus dels mariners lliures,
retorna'ls a port, les xarxes farcides.

Mar, brúixola i guia,
t'estens amb delit sota el cel que et mira,
prop del teu dens blau la gavina nia.



Respostes

  • Tardor
    Cargolsalalluna | 08/09/2009 a les 13:06

    Ve vestida amb robes ocres
    per negar amb les pluges noves
    el sòl erm faltat de plor,
    fèrtil terra de carxofes,
    on tot sec arbust famèlic
    per la manca de sons càlids
    és ja un cos corbat d'enyor,
    on tot arbre eixut de sàlvia
    com un fust de dona vella
    és l'efígie d'un pretèrit
    que segava el blat als morts.

    I ara s'alcen ennegrides
    rere aquells gegants de pedra
    cotoneres dilatades
    que ens auguren viure als caus
    protegits dels cicles gèlids
    provinents d'una mesura,
    resguardada en la vidriola,
    on ja rauen quiets els daus
    i les fams d'aquell temps lúcid
    on tot fat trobava plaça
    entre tanta carn mig feta.

    Uau! Doncs no feia temps que no escoltava aquesta cançó ni res. Quina bona la tria!
  • Cavalca
    kispar fidu | 08/09/2009 a les 13:20

    (felicitar-te, deo, per la cançó escollida i donar-te les gràcies per fer-me descobrir aquest gran pianista. M'encanta! (Has escoltat res de Ludovico eunaidi? és de l'estil i també molt bó).

    dit això, el meu melonet:


    Cavalca

    Veloç trenca mites.
    Veritats enganyades.
    Tremolen les cames.

    Tèrboles besades.
    Remors sense silencis.
    Mirades s'amaguen.

    Brama. Metzina amagada.
    Desprèn onada solitària
    dansant per blancs i negres
    de purs melòdics
    i sostinguts en l'aire.

    Persecució constant,
    no demanada.
    Atrapa'm les cames
    incandescència muda.
    Acceleracions sense termini.

    Vola, llunyana.
    Fuig, trepidant.
    Lluita, valenta,
    entre les notes
    que et feren lliure
    i les que en elles,
    per sempre més,
    et retingueren.

  • Mar mediterrània
    boeing | 12/09/2009 a les 00:00

    Mar blava i antiga,
    la brisa et somou, t'ondula i arrissa,
    tu maures el blau amb ones de vidre.

    Mar dolça i amiga,
    el teu serrell fi és randa polida,
    tapet colossal de terra indivisa.

    Mar alada i rica,
    vas precipitant l'embat del teu viure
    sota el cel ornat de blens de salnitre.

    Mar forta i vívida,
    fas trencar les ones, blau marí de tinta,
    contra els espadats, gegants que vigilen.

    Mar jove i sentida,
    t'enduus els vaixells enllà de les ribes,
    amb els mariners moguts per les brises.

    Mar suau i fina,
    les dones de mar preguen i sospiren,
    amb els dits creuats: no les tornis viudes!

    Mar lleial i ardida,
    bressola les naus dels mariners lliures,
    retorna'ls a port, les xarxes farcides.

    Mar, brúixola i guia,
    t'estens amb delit sota el cel que et mira,
    prop del teu dens blau la gavina nia.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: