La mare que em va parir, què burruuuu que sóc!

Ostres, que fort! Com puc ser tan tanoca!
Perdona noi. Uf, ara no sé si hi seré a temps... (he fet tants canvis i recanvis, tot mirant de comprimir la "cosa")
Ostres, sí, la manera d'afegir-m'hi va ser una mica estranya. Va ser a través d'un comentari que vaig fer a l'Atram, a on li deia que no em sortia res de positiu i no volia escriure una cosa massa bèstia. Ella hi va insistir, així com algun altre. Recordo que em vas dir alguna cosa de l'estil "com més serem més riurem, i que estava bé que hi hagués de tot" (no hi busquis una transcripció literal de les teves paraules, si us plau, que ho poso de memòria)Així va ser com al final, doncs bé, vaig decidir de fer un cop de cap.
El que sí que és veritat és que, com que he anat molt de bòlit i la meva connectivitat ha estat una mica difícil, segur que m'he perdut més d'una formalitat. Sincerament no voldria tenir cap tipus de tracte especial, sinó seguir el més fidelment possible el mateix que ha fet tot relataire normal. Ara sí que no sé si hi arribaré a temps.
Au, ja veurem si m'hi puc reengantxar.
Gràcies maco!

Florenci