Ja m'agradaria a mi apuntar-me a allò d"Estimo Barcelona", però...

em passa el mateix.. .. m´encantaria apuntar-m´´hi... però quan no es pot no es pot...
jo ni amargs...

petons!!

Joan.

en faltarà segurament i un relat teu en el recull donaria molta vida i color al tema, t'ho dic sincerament! aquest argument mateix que dius ja em sembla la bomba. Apunta't-hi, home!

1. D'entrada (per allò de la mala llet): Que tot, a la 'capi centralista' no són flors i violes. Que amargor i fel, convenen, de tant en tant (i sobretot, pels 'altres' -lectura entrecometes que supose que comprendràs-.
2. Que la 'negativitat', en el teu cas, potser és un 'signe positiu' si això de la 'publi paperaire' arriba a ser un fet. (Cap lector pot creure's una BCN de mel i mató, exclussivament).
3.- I ja, recollons!, acabe. Que faig jo, un ser ínfim, que ni li va ni li ve, animant a la gent?
Deu ser cosa atàvica, dels gens... Del caràcter, o de la meua filosofia vital...(em sembla que allò de 'vital' sobra)
Bo, xicon! Salut i rebolica!

Jo crec que un relat com el que dius aniria de perles al recull!

L'objectiu del projecte no és fer un cant d'amor a Barcelona, sino unir a un grup el més gran possible de relataires al voltant d'un objectiu comú. A mi se'm va acudir això de Barcelona t'estimo arran d'una peli, Paris je t'aime. Però és només un títol. Estic segur que hi haurà moltes històries diferents (la meva, ja t'ho avenço, no en te res delaudatòria...)

Va, t'apuntes???