És curiós...

És ben curiós el món relataire (i, per extensió, aquest submón que Internet ens ofereix, i fins i tot m'atreviria a dir que és curiosa la vida, si no fos perqué a vegades sospito que em patina la neurona i vaig massa enllá en les meves reflexions).

És curiós, dic, tot el que et pots implicar en un món com aquest en un moment donat. Vas a les trobades, coneixes gent, comparteixes idees i bestieses, aprens un munt de gent més savia que tú, et fas una mica més savi tu mateix, i potser algú acaba aprenent de la teva saviesa relatairament adquirida.

(També és curiós escriure amb un teclat sense accents oberts al forum de relats en catala...)
Tanquem parentesi...

D'un moment com aquest, inevitablement, te n'emportes amistats. Amistats que acaben trascendint al que es podria dir "Et llegeixo de tant en tant". I que durin, que durin. T'emportes, a vegades, més que amistats, a vegades menys que amistats. Te n'emportes muntanyes de bons records. Trobades i destrobades, viatges en cotxe i en bicicleta, com aquell qui diu.

Pero la vida fa voltes, i estas tan ocupat que la petita gran comunitat passa a ocupar un lloc secundari o desgraciadament terciari en una vida estressant. I un bon dia, al cap del temps, vols donar un tomb pel forum, a veure si les coses han canviat. I veus que no. Que les ocurrencies d'en Fost, les rialles d'en Mandalf i els acudits d'en Maurici segueixen voltant pel Ciberespai.

és aquest un oasis inamovible?