Corda de violí (Aquí, mercès)

És dissabte i baixa el teló

Subtilment, com de ziga zaga, lleu, dèbil, esmunyedissa
Jeu, tímida, nena juganera
el terra és fred, la pell calenta, les natges arrissades i el pèl en dansa

per la finestra, s'abaixa la tarda fent tint d'ocres
esculpint una primavera d'hivern caduca de verds

ell la mira sense desig, repetint, una rere l'altra, mirades foragitades
esberlant els solcs del temps amb impaciència

per l'est s'agita la nit, refredant les parets nues
s'aixeca insegura amb esperit de fulla seca

amb veu cremada, no sentim el què l'hi diu, tampoc veiem on van
sense cap llum encesa, l'espessa negror se'ls engoleix

Enjoiada de llum de cap al tard
els ocres i els sienes irradies
i damunt els colors de terra i fast
el carbassa, alegre, hi entronitzes.

Com una dona joiosa, a la saó,
duus carícies als pètals i a les fulles,
i de tant com les daura l'esplendor
de la teva mà tendre, cau la fruita.

I la pluja que ve a acaronar-te
torna amb el seu ruixim la terra molla
on s'enfonsen llavors, pinyols i grana
expectants per donar brotada nova.

Tu fas un pas cap el vent que es desvetlla,
que ve vers tu, ardit, de la muntanya,
i ell et corona amb gerdons i groselles,
i saludeu, gentils, l'hivern que avança.

On és la màgia de l'amor,
la bogeria de viure a retop,
s'ha esvanit serena com
la passió que ens doblegava
immensa tots els sentits tibats
-Corda sublim de violí-
Encara em ressona la melodia
del teu cos famolenc cremant
voraç la carn d'allò que era,
abans d'esdevenir cendra i desig

Quatre ratlles i
Una dona!
I m'ha fet pensar.

Ser
Tremolor, camins
Errades, dreceres...
Llamp de vida.
Filosofà
El sentit de la vida?
Viure-la.
Pàgines i més pagines,
No re!
I si la senda equivoques?
Un gargot
Cal llençar-ho.

Demà guaitaré amb color.

T'acostes nova, tardor,
nua i tota recollida,
traiem jerseis de l'armari
i el sol és daurat, i minva.

A l'espatlla l'estiu penja,
en cauen dies esplèndids,
i les calors angunioses,
i nits rodones, suspeses.

Un neguit d'ocell pessiga
l'adéu a l'estació encesa,
de dies prometedors:
em sabut viure-la plena?