CONVOCATÒRIA RPV CCCXIX (Repte Poètic Visual) LA INSUPORTABLE LLEUGERESA DE L’ÉSSER

S'esmuny entre els braços
del jorn que comença
la groga promesa
de felicitat.

Captiu de la rima
et mires i penses
que l'ésser de sempre
de tu se n'ha anat.

No saps on buscar-lo
els mots no t'ho diuen
i els astres que ho saben
t'observen callats.

El dia progressa
i no pots trobar-te.
Serà altre cop orfe
la felicitat.

Ésser o no ésser

Àrtemis i Acteó

Més enllà de qualque disjuntiva
hi ha el cos sensual d’una deessa,
la pell nua, abrusadora, letal.
Ella, indolent, desplega sa beutat
rere la cortina maragda del bosc,
una bellesa que ni vol ni pot
ser contemplada, sota pena de vida.
Un ésser i no ésser, un viure i morir,
tot a la vegada. Cost d’una deïtat.

Quadrivi, però, pel jove caçador.
En adonar-se de la bella aparició,
no pot renunciar-hi, l’ha de gaudir
malgrat el risc dels vaticinis.
Tanmateix, la impaciència el delata.
Ell ja no és ell. S’ha tornat cérvol,
botí de cacera pels seus propis gossos.

Pobre Acteó, ets massa jove per saber
com n´és de lleu, com de fràgil
la línia entre l’esser i el no-ésser,
entre el plaer de viure i l’atziaga mort.

Entre branques nues
fimbregem els cossos lliures,
enaltint-nos tots els sentits.

Vista que confon
contorns retallats
d'un paisatge proper.

Olfacte que endevina
una flaire que s'escampa
més enllà del desig.

Tacte que s'acuita
en l'aire d'un instant
descobrint el teu esguard.

Oïda que sent endins
com s'escampa la música
dels teus anhels.

I el gust eteri
de posseir-nos
entre els somiejos del desig.

(no torno fins al 28, així que si aleshores encara no s'ha resolt el repte, igual em pots afegir entre els de concurs, però en principi, si es decideix abans, no hi seré, per aquí, i tampoc no podria votar)