COMENTARIS - Repte Clàssic DCCXCVII - LA NOVA MESTRA DEL POBLE |

Bona nit remullada. Començo amb els comentaris, i després penjo la decisió, així podeu triar què fer primer, si llegir les meves divagacions pseudo-literàries, o anar directament al veredicte. De moment comento...
NOTA
Si cliqueu el títol, aneu al relat.

01 - Passat, present, futur.
Joan Colom

Bé, el relat agafa embranzida en el quart paràgraf, allò que jo demanava comença allí. La primera frase és una mica feixuga de llegir “benvolguda” i després “detinguda”, no sé si benvolguda és la paraula que millor s’escau en aquesta frase. Entenc què vols dir, però jo miraria de triar una paraula diferent, per evitar aquesta cacofonia consecutiva.
Després ens fas una redacció dels avatars ocorreguts en el poble sense mestres competents i estimades, en dos paràgrafs. Ens expliques fets que han esdevingut històrics i que potser el relat no els demana, o bé els podries esbandir amb dues línies. Vinc a dir que si els dos paràgrafs els elimines, el relat no perd intensitat. I per contra, quan arribes al moll interessant de tota lectura, un “afair d’amours”, t’ho ventiles en un paràgraf i aquí pau i allí glòria, just quan la cosa es posava interessant.
No cal dubtar que la redacció és pulcra i molt correcta, però un relat curt no demana explicacions gaire llargues, vol contundència, donar un cop de puny, i això, més aviat, sembla l’inici d’un relat més llarg.

• 02 - La mestra i l'ordinari
Cavier Valeri Coromi

Aquest canvis d’escenari són una mica sobtats, cal alguna transició que ens hi porti. Amb algun petit detall, una paraula, ens pots dur amb més bon resultat, sinó, queda rar, i fa pensar que l’has escurçat per algun motiu.
Has de vigilar les comes, si fas lectura en veu alta segur que les trobes, te’n dic un parell, per exemple. Després de “senyoreta”, va una coma. També després de “Benvinguda”. Normalment, això fa que el lector pari més atenció en allò que es dirà després, hi posa èmfasi lectora. Si fas lectura sense la coma, la frase queda atropellada.
M’ha semblat que el relat volia més llargada, ja que ens dius el nom del carter, i el de la senyoreta, i que al final ens talles el relat en un diàleg que sona a inconclús. Amb aquest “T’ho agreixo, Emília.! Aquí també va una coma perduda. Veig una narració molt concreta que demana més explicacions. Bon exercici, tot i que diria que t’he llegit relats més ben travats.
Esbaït va V esvaït.
Títol ben trobat.


• 03 – El batlle pedani
rnbonet

Amb el teu típic estil que se’n riu fins de l’ombra que t’acompanya, ens expliques una anècdota amb un ensenyança aplicada, amb això d’errar en la paraula exacte, es pot treure més rendiments que no pas sent un servent que acata els camins correctes per demanar allò que els cal. Una mica d’ironia sempre és ben vinguda. Bona redacció i agradable lectura sense embolics. Directe al gra.
He tingut en compte la teva correcció a posteriori. Un plaer llegir-te!
M’encanta el títol!


• 04 – MERGUAPILL
kefas

Interessant anècdota laboral en un primer dia de classe. Això de la multiculturalitat és un fet que ja va començar a ser puixant fa uns trenta anys, a la capital de la república inexistent... no em facis cas. Ara ja ha arribat a tots els recons de la nostrada geografia, sembla. Quan li demana en quin idioma es comuniquen... a mi em cal alguna explicació més contundent per mostrar-nos la motivació de fer aquella pregunta la mestra, però tampoc ha de ser necessari, sols que a mi, personalment, em calia, o que m’agradaria més, per conèixer-la millor.
Més que un relat ho trobo un episodi banal, ben narrat, això sí, però bé, estic ara llegint Shirley Jackson, nord-americana que ens narra coses de la Amèrica profunda, i que tanca molts relats així, sense més explicacions, o amb una certa moralitat del moment (anys 50/60 segle vint) o amb un cert èmfasi pels drets de les dones, que això sí, anava una mica avançada al seu temps.
Una narració exquisida que amb poques paraules ens porta a un espai fàcil de reconèixer. Tot i que potser sí que l’inici demana una explicació més ben argumentada, ens poses davant de la classe sense saber les motivacions de la mestre a fer la primera pregunta a la noia que té al davant, tot i que potser ho podem interpretar, m’agrada que ho expliqui el narrador. La resta molt bé.
Un títol interessant...

• 05 – Coses de la Immaculada
aleshores

Bona conversa de taverna amb les típiques xafarderies de bar, que no descobreixes fins al final del relat. Força ben estructurat, divertit diàleg que et porta de judes a Herodes i que no et fa perdre el fil de la narració. Aquelles coses d’aquells temps!
A “espavil” t’has menjat una A?
Un títol que pot semblar banal, i que té molta molla. Magrada.
Bon exercici ben travat on no hi veig que sobri ni falti res. Tancament genial!


• 06 - La srta. Cacauet
Mana Guiga

Una mica d’ordre! Records d’una mestra en una reunió d’antigues alumnes, explicat d’una manera una mica caòtica. Divertida experiència que cal centrar millor, dins del desordre d’anècdotes que ens explica la narradora. Diria que sobren detalls que no aporten res al relat, sobretot en el primer paràgraf. Amb menys dades la informació no perdria cap interès. Pot fer gràcia el tema dels noms, però de fet, no aporten (fora i més fluid) i que la mestra estigui prenyada, és diu de la manera més simple i millor.
Potser també és un relat que amb més ordre i alguna explicació de com s’arriba al fil narratiu entre-cometes, donaria un relat força engrescador. Ara mateix és un garbuix de pensaments que cal endreçar.
Tila s’escriu; til·la / I diria que alguna cosa com “prendre infusió de til·la” no cal posar-ho tot en la mateixa frase, és redundant. Vindria a ser com “caure cap a baix”. Si en el context ja queda explicat, no cal explicar-ho més. Podries posar un punt després del mot infusió, i començar nova frase amb: La til·la que vostè...
El títol potser caldria revisar-lo, o explicar-lo millor en la anècdota del dia de pluja. Bon treball a revisar.


• 07 - LA NOVA MESTRA DEL POBLE
Montserrat Agulló Batlle

És una obra escurçada? Relat de lectura agradable i força ben escrit que ens mostra el pensament interior d’una mestra novella en un poble muntanyenc que qui més qui menys ja coneixem (el poble, no la mestra). La fluïdesa del relat s’estronca amb un final mal tancat. Podem entendre els dubtes d’una mestra novella en un lloc que no coneix, i que li calgui la presència d’algú que la empenti per començar, però això no se’ns explica, i demanar-nos que ho entenguem no és just. O bé és això el que jo m’he explicat per justificar la seva aparició. Sigui aquesta, o no, la motivació, per arribar a aquesta escena ens cal que abans tingui algun dubte, la mestra novella, que expliqui perquè apareix la Rosa. En una versió una mica més llarga, que tampoc caldria en el fons, i ben polida de detalls innecessaris que puguin aparèixer en una revisió, pot ser un bon treball narratiu.
“Tachan” buscaria una expressió més nostrada, segur que la trobem. O bé mira com s’escriu d’una manera normalitzada. Dic, a banda, que tachan potser podria ser admès si fos dins d’un diàleg, però el narrador, si és dels que ho veu tot, ha de ser literàriament el més correcte possible.
Bon treball a revisar detalls sense importància.

• 08 – L’Agnès
Atlantis

Correcte estructura narrativa (has llegit Shirley Jackson? T’agradarà llegir-la, si no ho has fet encara.) que tanques com si encara ens quedés alguna cosa per llegir. L’escena del bar està molt ben dibuixada. Nivell literari molt bo, que ens porta a un flaix-bac anecdòtic, però necessari per clarificar el tarannà de la nova mestra, i la resposta ben dibuixada de l’impacte que crea en l’únic bar de poble. Segurament, els tertulians del bar no s’empassen gaire que vulgui una camamilla, no són babaus, segur, però potser sí que amb la primera impressió, cal dosificar la resta de novetats que els durà la mestre jovencella. La cervesa ja la farà quan tingui més confiança amb la gent del poble. Bon exercici.