Comentaris i veredicte RepteClàssic DCCCXVIII: LLATINADES.

Casus Belli!!!, de Xavier Valeri Coromí

Abans de començar el parlament, la sala d'actes estava tan plena que hi havia persones que estaven dretes o estintolades a les parets laterals. En Telèsfor Carotida presentava un llibre de l'autora, Estimpala Tipa, que defensava els horts urbans com a solucions per a la salut i l'economia.
Telèsfor acompanyava la seva argumentació amb llatinades:
—"Ora et labora” —deia Telèsfor—: Sant Benet lloava el treball com a essencial per a una vida feliç.
A la segona fila, hi havia, Temis Veneranda, una escriptora amb molta antipatia envers Telèsfor i Estimpala. Temis Veneranda,“sub voce”, detallava les calamitats de la vida d'en Telèsfor. Les dones que l'acompanyaven assentien amb el cap i es posaven la mà a la boca de tan gruixudes que eren les afirmacions. Telèsfor, encara que no ho volia, escoltava el que s'explicava “sub voce” i intentava controlar-se.
—Les plantes són natura per això ajuden a viure... —explicava Telèsfor amb veu tremolosa i la camisa suada per l'angoixa.
—Per exemple, rebre les carícies de les tomaqueres dona plaer mental i alleuja el mal d'esquena —Estimpala Tipa interrompí i prengué el control de la paraula, cosa que alleujà en Telèsfor.
—“In fraganti!!!” —Temis Veberanda va aixecar-se dreta i assenyalà Estimpala amb el dit índex.
—Et vaig veure quan em criticaves la meva obra: “Els beneficis psicològics del cultiu” i ara me l'has plagiada. Primer em critiques i ara em copies!!! No tens vergonya, Estimpala.
—Has vingut “Ad hominem!!!” —exclamà Telèsfor.
—A veure tros de “quídam!!!”, explica què vols dir??? —respongué Veneranda.
—“Imbecillis Caudex!!!” Has de venir aquí a explicar vides i a fer falsos testimonis —respongué Telèsfor—. Aquí parlem de l'hort i la salut.
Veneranda entengué i, de fet ho havia fet, que l'havia denominada més que imbècil. Envoltada per les amigues, s'acostà a la tribuna i entestà un cop de bossa de mà a Telèsfor. Estimpala Tipa no s'estigué quieta i agafà Veneranda pels cabells.
—“Casus Belli!!! —cridava Telèsfor, mentre intentava subjectar una dona que el volia colpejar amb una sabata.
—“Ite missa est!!!” —cridà l'agent de la Policia que acabà amb l'enfrontament.

Comentari:

La idea del repte era escriure un relat versemblant que incorporés tres llatinades, una d'elles In fraganti, no pas acumular el major nombre possible de llatinades si això havia de restar-li versemblança, que és el que em sembla que ha passat. Tot acceptant que és del gènere humorístic, les cites llatines queden un pel forçades: potser si, en comptes d'experts en agricultura recreativa, haguéssin estat especialistes en filologia clàssica, el diàleg hauria estat menys extravagant.

Si te l'hagessis llegit un altre cop o l'haguessis pasat per un corrector, segurament t'hauries adonat de petits errors o incongruències:

A "Estimpala Tipa interrompí i prengué el control de la paraula", la tercera persona del singular en passat és "interrompé" i no "interrompí".

Com que, en el fragment de diàleg
"—“In fraganti!!!” —Temis Veberanda va aixecar-se dreta i assenyalà Estimpala amb el dit índex.
—Et vaig veure quan em criticaves la meva obra: “Els beneficis psicològics del cultiu” i ara me l'has plagiada. Primer em critiques i ara em copies!!! No tens vergonya, Estimpala."
els dos paràgrafs corresponen a la mateixa interlocutora, Temis Veneranda, jo l'hauria escrit en un únic paràgraf:
"—“In fraganti!!!” —Temis Veberanda va aixecar-se dreta i assenyalà Estimpala amb el dit índex—. Et vaig veure quan em criticaves la meva obra: “Els beneficis psicològics del cultiu” i ara me l'has plagiada. Primer em critiques i ara em copies!!! No tens vergonya, Estimpala."

En comptes de "A la segona fila, hi havia, Temis Veneranda,", jo hauria escrit "A primera fila, hi havia Temis Veneranda,", per donar més sentit a l'afirmació "Telèsfor, encara que no ho volia, escoltava el que s'explicava “sub voce” i intentava controlar-se": tret que Temis Veneranda cridés des de la segona fila, era més probable que Telèsfor la sentís si s'asseia a primera fila.



Apropament, d'Atlantis

Carpe diem, va dir L’Esteve, l’encarregat del taller: Sempre començava el dia així en lloc de dir-nos bon dia o bona feina. Baixet i amb un petit bigotet era de caràcter alegre i animós i això feia que hi hagués un bon ambient de treball Totes fèiem anar els pedals dels telers amb destresa i ritme. La Maria era l'única que no li queia bé, sempre remugava i deia expressions com aquesta: es fa el merda parlant amb llatí i és més inculte que un sabatot. En el fons li agradava, però li feia ràbia la seva alegria, ella que era tan sorruda. Per això com que ho sabia, ell encara li feia més bromes d’aquestes.
Un dia l’Esteve va trobar –la in fraganti fumant una cigarreta a l’hora de l’esbarjo. No li va cridar l’atenció, només li va fer un somriure sorneguer, que venia a dir ho sé, però faig veure que no. La Maria li va agrair, encara que va fer veure que no se n’adonava.
Amb la Maria ens vam fer amigues des del primer dia. Potser perquè la veia més forta i decidida que jo. Però quan ens fèiem confidències ella no acceptava que li agradava l’Esteve, encara que jo notava que es posava vermella quan el criticava amb tanta passió.
Quan aquell dijous l’Esteve es va enganxar els dits amb una màquina i li va començar a sagnar, totes ens vam espantar molt i vam córrer a ajudar-lo, sense saber massa què fer.
La Maria, però, des del racó que se’l mirava, com si volgués demostrar que també era entesa li va dir cridant molt alt, perquè totes ho sentíssim i sobretot ell: Errare humanum est. Encara que seguidament va anar a la farmaciola i amb destresa i amorosament li va anar netejant la mà fins que va curar-li la ferida.
Aquest lleuger fregament de dits i mans va estovar l’orgull de la Maria i va ser el començament de tot.

Comentari:

Un relat entre costumista i romàntic, on la primera i tercera llatinada encaixen sesnse dissonàncies: Carpe diem i Errare humanum est formen part del joc entre els personatges, i in fraganti es tan col·loquial que ni es nota.

Com que mai no he treballat en un taller tèxtil ni he conegut ningú que hi hagués treballat, m'hauries d'explicar una cosa que no entenc: l'hora d'esbarjo suposo que és per relaxar-se fora del soroll dels telers, en un espai on els treballadors puguin xerrar, llegir, alienar-se amb el fotut mòbil, menjar-se un entrepà o escalfar-se el menjar de la carmanyola al microones; un lloc així hauria de tenir una sortida a l'exterior per als fumadors, penso. Per què hauria de cridar-li l'atenció, l'Esteve, l'encarregat, a la Maria?


Veredicte:

Havent-me reunit i deliberat amb mi mateix, i en virtut de les facultats que em confereix el carrec de convocant del present RepteClàssic, reconec el valor dels dos concursants per haver participat en un repte que haurà despertat la por entre la resta d'habituals, a jutjar per la seva incompareixença. Altressí, puc proclamar i proclamo guanyadora Atlantis, a qui encomano que ens sorprengui amb un ReptaClassic DCCCXIX ben orginal.