Comentaris i resolució del repte clàssic 'El més enllà'

Un grapat de relats presentats al repte. S'ha d'agrair.

Els comentaré a la meva manera, no en tinc d'altra. Això de comentar és feixuc i penso que hi ha qui no es presenta al repte per tal de no haver de passar per aquí, m'equivoco?

Bé, tiro endavant, doncs.


El relat de rnbonet, el de Jaumet i el més enllà, és com ell: fa somriure.
Amb la típica figura del Jaumet ens mostra que el més enllà més val aprofitar-lo més d'aprop, i centrar-nos en el més aquí (i ara). Per si acàs.
Gràcies pel relat, Lo Reboli!

Aleshores, amb 'Què romandrà' enfoca un personatge d'edat que aprofita les visites de les nétes i què vol ensenyar-los abans no hi sigui. Perquè tot s'acaba i a voltes, el protagonista en té ganes.
Gràcies pel relat, Aleshores!

Joan Colom aporta dos relats, crec, un fora de concurs i un que no. O així ho he copsat. El primer parla, sobretot, de l'obra de Kobayashi, ens l'explica i hi apareix el més enllà demanat. El segon relat és trist i va guanyant terreny l'ànsia de retrobar els que ja no hi són, malgrat l'existència de la incredulitat d'un 'altre món'.
Gràcies, Joan Colom, per la teva participació!

Prou bé, amb 'El garrofer', ens trasllada a un poble més mort d'habitants que viu. El seu més enllà, el dels avis que conversen, no s'extén massa lluny, dins la dimensió que sempre han viscut i conegut: passat el garrofer, on la vila fina.
Gràcies pel teu relat!

Kefas i 'Fusta'. El més enllà d'aquí no el copso del tot, donat que l'arbre protagonista encara viu. I que bé. Entenc que es deu referir als perversos -deixa-m'hi posar aquest adjectiu- humans que se'l volien carregar, que qui sap on paren. Un relat de denúncia, la natura ha de ser respectada i aquí ni ocells ni arbres, res no importa llevat de l'antropocentrisme, sigui primitiu com és el cas o, avui en dia, el modern (havia de dir-ho!).
Gràcies pel teu relat!

Com podeu haver llegit, això de comentar és pitjor que haver de fer cent abdominals seguides. Jo en faig 55, dos cops a la setmana. I para de comptar. M'és més fàcil que haver de 'jutgessar'. :-)

He decidit que, per la manera de submergir-se en el tema demanat, serà en Joan Colom el proper repte-clàssic-proposaire. Torno a donar les gràcies a cada participant, perquè s'ha presentat al repte, perquè ha fet la feina, perquè ha creat, perquè ha anat 'més enllà' de només llegir el post i no fer-ne cas, sinó que ha treballat, sigui volent del tot o un xic obligant-se, que sinó no faríem mai res. Enhorabona!

Doncs, Joan Colom, et toca.
Fins al proper repte,

Mena