Comentaris i proclamació de guanyador del RepteClàssic DCCLIII: A CAL DENTISTA

Un vampir català (fora de concurs), de SrGarcia:

Deu fer temps que el vas escriure perquè la lletra encara sembla més gran (font size=5?) que la que fas servir ara (font size=4). Això sí: ja gastaves la mateixa imaginació delirant i mala bava. No persegueixes la tensió d’un cop d’efecte final perquè en el títol ja ens el desveles, el final, i això fa que la lectura es pugui assaborir millor. Digne de "Les històries naturals" de Joan Perucho, amb els gossos vampirs de Pratdip. L’absurd global està salpebrat d’ironia britànica, com "les dents d’or les deixava per als saquejadors sense esperit científic", "ja se sap que els dentistes són gent decidida i contumaç" o "va conèixer ma mare, una noia raonablement verge". Sé que detestes els paràgrafs llargs i aquí, realment, la fragmentació en paràgrafs molt curts, de vegades d’una sola frase, ajuda a fer-lo més entenedor, a destacar les perles esmentades i a marcar el ritme de lectura.


EFE, de kefas:

Si no hagués partit de la certesa que el relat havia d’anar de dentistes o de dents, no sé si me n’hauria sortit, perquè aquesta personificació, en primera persona, d’una dent de llet que, amagada sota el coixí, espera la vinguda del Ratolí Pérez que se l’ha d’endur no se sap ben bé a on, a canvi de deixar unes llaminadures per a l’antic amo, i que mentrestant evoca la seva efímera existència, no és massa explícita ni evident. Suposo que forma part del repertori d’endevinalles amb què reptes els relataires de tant en tant. L’última que recordo, en forma de poema titulat "Clítoris" en grec, tot i ser més entenedora que la d’ara, va aconseguir despistar un gat vell com SrGarcia, que va interpretar que "Clítoris" no era directament el protagonista sinó el nom d’un gat, ves per on. Per cert, parlant de títols m’hauries d’explicar què representa "EFE". Descartada una referència a la coneguda agència de notícies, m’havia pensat que podia ser algun codi d’identificació de les peces dentals, però ho he consultat a la Viquipèdia i el codi dels dentistes és numèric. Tornant al contingut i a SrGarcia, remarcaria el mateix encert que he trobat en el seu relat, pel que fa a la fragmentació en paràgrafs curts.


La primera trobada (fora de concurs), d’Atlantis:

Quan se’m va ocórrer A CAL DENTISTA, em van passar pel cap moltes possibles variacions sobre el tema, però t’asseguro que ni de lluny vaig pensar que hi tingués cabuda un tractament eròtic. És clar que no és un erotisme de consumació, sinó d’insinuació i d’intenció que va in crescendo però que, paral·lelament, es va obrint a la sospita que les expectatives poden donar lloc a una cosa ben diferent de l’atracció física. I no és fins l’última frase que la sospita es confirma i es concreta en el tema proposat. Excel·lent exercici d’estil.


Em sap greu que, per diverses raons, SrGarcia i Atlantis hagin presentat relats però fora de concurs, deixant a Kefas com a únic concursant, però almenys m’estalviaré aquell obligat circumloqui sobre la molta feina que du decidir qui guanya, atès el nivell d’excel·lència tan semblant dels relats presentats. Així que directament proclamo guanyador Kefas, pregant-li que convoqui el RepteClàssic DCCLIV quan abans millor.

I un altre cosa, Kefas: llegeig el meu comentari a la teva intervenció "Per a AssociacióRelataires, Iona, SinKaLip,Joan Colom, Atlantic, Aleshores i tothom que detesti la impuntualitat" (11/07/2023), per veure si entre tu i jo podem desbloquejar el relat "Rosa d’abril...", enviat el 13/07/2023 i no validat encara.