Ciutat meva excessiva

"A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d'algú."
-Jaume Sisa-


Passeu! passeu al món dels nens,
la porta és de bat a bat,
no és el porter a la cadira,
en aquest món no hi ha porters.

Mireu! mireu quin món fantàstic,
doncs els xiquets pensem així;
formes, colors, bàsics i màgics,
com als dibuixos de Scooby Doo.

Somnieu! somnieu mentre pugueu,
qualsevol nit pot sortir el sol,
les vaques volen i els rucs també...
Tot és possible al món dels nens!


***

FRANCESC

Ciutat meva excessiva,
massa gent passa errant
exhausta, empetitida,
el front desconcertat
per estímuls dubtosos;
la Història, ofegada,
edificis confusos
que ja no es troben l'ànima,
rius de carrers -serps mòbils-
voraços, plens d'escates,
la calor que s'enganxa
com icor de ferida,
i la lletjor ressalta
del rellent i la vida.
Ofegosa ciutat,
perduda galania,
mostres els ulls tancats
a qui en esvorancs t'habita:
closa ciutat sens cel,
dins el teu clot fosc vívida;
animal de flagell
que et debats sens sortida.
Tan poblada ciutat,
pàtria meva de dintre,
on del teu cor callat
la sang salta i renilla?
A la pell t'hi nien larves
i estranys éssers hi viuen
i de coïssor tenaç
els teus rosecs són xiscles.
Esplèndida ciutat,
tan nafrada i antiga,
vils forans t'han manat,
però no han pogut reduir-te.
Ara cruixes de dol
amb dolors de ferides,
presonera en un cau
on esperes el cant
de les noves matines.

Tants camins
descamisaria.

Tants desconcertants
concerts
d'escorxats instants,
deixats com certs esqueixos
que em desvesteixen
d'embenada sang.

Tants camins
examinen.

Em vénen al cap
tons d'esclops
esclafant
descalçats ingrats,
deixuplinats queixosos
de vestir-me
amb tants empelts de carn,
com tants camins
deshabitaria.

No veig el mal.
El boig ets tu. Jo,
sopluig d'infant.



(Intent d'encaixar com un trencaclosques els fonemes, tal com fa Dubuffet amb les formes )

Vull penetrar-te en la idea,
en el suplici de fer-se entendre
i comprovar absort la negació

d'allò que no es pot mostrar
en la simplicitat de l'aparença;
però jo t'he vist en una escletxa
que m'ha imantat la mirada.

He sentit desig de tu,
de la incomprensió superba
que et davalla ara i sempre,

en el llenç que et representa.



(Fora de concurs, perquè marxo uns dies i no sé encara quin dia exacte serà)

ESTRATS

M'agrada força l'art d'aquest senyor, perquè...

Dibuixa amb coneixement
Pinta l'ocasió
Esborra i pinta
Tenyeix de sensacions
Remena les textures
Manega els dibuixets
Vesteix el color
Acoloreix de vida
Estudia la forma
Imagina la figura
Estripa el contorn
Estreny el cercle
Retalla el patró
Trenca els esquemes
Fereix la linealitat
Marca els obstacles
Estratifica la matèria
Limita l'espai
Desfà els marges
Difumina la passió
Traça l'oportunitat
Reprèn la traçada
Encera la captura
Captura l'entorn
Fotografia el mosaic
Reacciona amb la química
Esquematitza el procés
Ennobleix l'art
Ensinistra als artistes
Nodreix el pensament
Teatralitza la multitud
Entretén l'espectacle
Encaixa el puzzle
Col.loca els punts
Descol.loca les comes
Trenca amb la moda
Orquestra el moviment
Manté a l'uníson
Enfila la paret
Obre la porta
Esmuny la gràcia
Sesga la continuïtat
Escampa la diversitat
Sumeix en el caos
Traspassa el límit
Reforma l'hàbit
Produeix ambigüitat
Insinua protecció
Gradua l'obsolescent
Remou el subsòl
Sura amb l'emoció
Inicia el brogit
Tempta el recel
Enganya el dubte
Cobreix de suposicions
Atreu a l'ignorant
Observa la curiositat
Sosté l'incògnita
Constata el fet
Remou la fe
Divideix l'humor
Petrifica els sentiments
Clava la imitació
Repeteix els paral.lelismes
Capté l'enteniment
Esdevé un clàssic
Provoca la reacció
Obté la sorpresa
Escomet la intriga
Aixeca el tedi
Manlleva la raó
Enterboleix la igualtat
Concedeix l'assiduïtat
Absorveix la situació
Valora l'aptitud
Copsa l'actitud
Manifesta l'orgull
Afirma la mentalitat
I defineix els estrats.

________________________

[primer sonet (o intent d'aquest) d'una servidora; seguint les pautes i instruccions de la Laura~Gauchina! gràcies guapa! Ha estat difícil però entretingut i interessant]


sempre més enllà

Finestra de portes mai tancades
desperta l'espai dels temps capturats.
Imatges de fuga, somnis robats,
desordre d'idees mal somiades.

Desplaça pensament sense presses
fins a l'altra cara dels murs pintats.
Atrapa causes dels dies comptats,
captura-les ara sense pauses.

L'entrada al teu nou món és oberta
estigues atent i sempre alerta,
una cadira estarà esperant-te.

Per quan les formes perdin contacte
i sols resti esperança trencada
de no deturar el poder observar-te.

per què?

perquè no hi seran el dia que finalitza? perquè no podran votar?

Si el termini és dijous 14, i ja l'han presentat... sí que hi entraran, no?

Sé que votar sol ser un "deure" dels participants, però no impedeix poder participar-hi si és per causes majors, no?

(vaja, sinó: noves notícies per mi!)


apalins; petons, lletres i reptes,
gem's

Preàmbul amb reflexió: abans de caminar no cal pensar

Closca closa obre't i destapa clons i còpies i repeticions
Pandora és dins nostre capturant-nos en el meu malson
Cloïssa feta d'imaginari avorriment la cantarella et guia
no sóc lletra ni dígraf ni so -ni blau ni roig ni pena ni do
Clau que gira i retalla una porta que se'm emporta a móns
que es retorcen eixuts d'aire i d'emocions - no en dono raó.

I hi entro, i ignoro. I cloc els ulls d'l-ments.
I volto i revolto i allibero torçons.
L'àrea s'omple de línia fins assecar el retolador.

El Xavier li entra un atac de logorrea tot mirant una pantalla on es veu una fotografia que representa una vista de l'entrada del 'Cabinet Logologique'


La Laura i la Marta surten a passejar

No n'hi haurà mica -dic- per fer-se escàpol
quan ensopegues amb la mandarina.
L'univers és un rostoll d'estricnina
caragolant-se al melic d'un tanàpol.

A cada passa -crec- trepitges bàbol
que ja no saps el camí de la sina?
El rost caldeja. La fam et domina.
Fixat bé: el tot és holometàbol.

Doncs ves amb compte amb els escarafalls
que em sembla he dit un mot que no existeix
i ara, a més, no ser com rimar amb xeix.

I doncs millor escoltar els terrabastalls
que fan ja dempeus cantant tot lo món
dumbeta dumbí durumbeta don.


I troben una porta

Quan he dit que algun mot en sí no existeix
ara fa un moment en el primer tercet
del sonet decasíl·lab d'aquí més amunt
em referia a què el mot en qüestió no
significa res, que no és el mateix que
significar el no res. Tot i que, de fet,
si que significa qualque per a qualcú.


I una cadira

SI HI HAVIEN DUES NOIETES
LIRETA LIRÓ
QUE TOTES DUES BRODEN SEDA
LIRÓ LIRETA
EN LA FORMA DE DOS POEMES
LIRETA LIRETA
QUE DESCRIUEN UNS BRINS DE TELA
LIRÓ LIRÓ
ON JA S'AMAGUEN SORNEGUERES
LI LI LIRETA
MENTRE RECULLEN GARGAMELLES
DUMBÍ DURUMBETA DON


Que custodia l'entrada

n el ben entés que per tal de no semblar un tros de quòniam entonyinant-se barbaritats per damunt de aquesta parla tant nostrada i parafrasejant Hans Prinzhorn tot i sense pretendre mencionar-lo i com si no volgués dir res més que el que no he dit ni tant sols si ho he deixat de dir a propòsit o a destemps i sí ho he dit ara mateix us demano a vostra mercè que no em sigui tingut en compte a l'hora d'avaluar-ne el significat o la representació oculta que no n'hi ha si és que n'hi havia d'haver hagut que no podem pretendre primitivitzar el que ja en sí és un subterfugi del que ja es va dir que millor ni es deia que els nens no saben que es f


De l'habitació


Tot aquest temps com si
no duguéssim sabata
no ens sortirà barata
la flor del gessamí

N'omplim les mans de vi
duent-les en safata
Qui en vol una corbata
per l'oasi blau torquí?

I em vares creure a mi
jo que no sóc pirata
la vida malbarata
qui res no vol oir

Qui res no vol oir
ni tanàpol ni llata
es torna turulata
d'un tros o d'un bocí

La nit ens és afí
vas dir-nos timorata
Ara em sua orxata
i em moriré al matí

res no vol dir res i
m'obriré de bat a
bat si per fi constata
com n'es fàcil d'omplir

tants metres de setí
amb aquesta tocata
a repartir a prorrata
entre qui em vol llegir


Plena de missatges

Que l'aire corre i vola de valent
prò no per 'xò deixa de ser calent.



X