Bon dissabte, dormilegues

Aquí, algunes encara treballem. Pitjor seria no fer-ho que m'avorriria com una ostra. Ja fa mitja hora que estic torturant els meus estimats deiebles. Pobrets.
Espero que cap relataire s'hagi de veure mai sotmés a la tortura d'haver d'aguantar-me cada dia durant quatre hores.
Però aquests dos nois han despertat el meu costat fosc, sàdic i pervers.
S'han d'aguantar i jo gaudeixo fent-los patir.
Al menys és el que sembla que ells pensen. Si els veiessiu les cares un dssabte a dos quarts de nou, tot entrant a l'escorxador.
Bon dia, amics i amigues