Aquell 23 de febrer de 1455

GB.: 223 paraules + 1 asterisc (comptat amb el Word) ;-)
-------------------------------------------------------


L'olor picant de la tinta omple tot el taller. Després de la intensa activitat del dia, per fi s'ha fet el silenci. La impressora ha aturat el seu brunzeig i reposa amb el mecanisme encara calent.
És un vint-i-tres de febrer i, a aquella hora del crepuscle, Johannes Gutenberg agafa el darrer full imprès de la Bíblia.
Satisfet, amb els ulls espurnejants de llàgrimes, s'acosta al llum d'oli. Acaricia el tacte suau del paper i pensa en totes les experimentacions que li han calgut per arribar a aquell resultat. Té ja 56 anys, i veu aquell dia com la data d'aniversari de l'assoliment del seu somni.
Un núvol, però, li enterboleix l'alegria. Els costos del perfeccionament de la impremta li han fet augmentar els deutes amb el seu soci, Johann Fust.
Ben aviat, però, el goig torna a envair-lo.


*

Entretant, els seus ajudants xiuxiegen alabances a la perfecció d'aquella obra.
Una mica apartat del grup hi ha Peter Schöffer, estret col·laborador de Gutenberg, que es felicita del tracte que aquell mateix matí ha fet amb Johann Fust: basant-se en els seus deutes, portaran Gutenberg a judici a fi de quedar-se amb el seu negoci.
Així, aquell mateix dia que Gutenberg celebra l'èxit, s'ha conxorxat contra ell la pitjor traïció per part dels seus col·laboradors més propers, que just l'any següent aconseguiran prendre-li tot.