Sens dubte he escollit bé! Avui, després de molt de temps he tornat a Relatsencatalà i crec que he topat exactament amb allò que cercava: una lectura excitant, ambiciosa, concisa, certera i que engloba amb molta classe tots aquells anhels ocults o millor: ocultats per fer-nos millor plaer.

Decididament estimo els cors fràgils!

L'experiència em diu que la qúestió és omplir-se

Omplir-se del que sigui! o millor, obrir-se bé per deixar que la VIDA, amb majúscules i amb totes les seves tardors, s'escolin dins teu i et deixin xop de pluja o llàgrimes.

M'has fet reviure l'abandonament de la meva casa vella... quina ferida més oberta!.. però per sort ja no sagna... el que em va deixar, això si és una cicatriu per recordar-la... i ara per recordar-la també tindré el teu poema.

Quan cristal·litza l'humà que portem dins es materialitza en obres tan precioses com aquest poema.

Alguna cosa em feia esperar delerosament la teva fenomenal construcció lingüística, la teva destressa amb l'escriptura.

No podia ser menys: sabia que seria una grata sorpresa la teva tinta, igual com ho és tota la teva dialèctica en general.

Així que quan n'he tingut la mínima oportunitat i mentre deambulava solitari,l lluny de la meva llar, immers entre el bullici pre-nadalenc, no he pogut esperar més i m'he ficat en un cíber impersonal emplastat d'hornamentària noelosa a delir-me amb el deliciós mos de la teva persona en forma escrita.