La pluja plora llàgrimes

Un relat de: Lèvingir

Les llàgrimes ploren pluja.
No hi ha cap jutge.
Totes les finestres són tancades.
Tots els boscos són cremats.
Tots els animals, foragitats,
sense lloc per intimar
sense lloc per estimar.
Són els homes tots folls,
pels seus propis sorolls.
Les llàgrimes ploren pluja,
I la pluja plora llàgrimes.


Lèvingir

Comentaris

  • com el món real...[Ofensiu]

    Et torno el comentari Lèvingir. Un poema què reflexa en poques paraules la desolació a la què de manera continuada sometem al nostre món, al nostre planeta, a la nostra terra... Perquè està en les nostres mans conscienciar-nos de què estem fent-li mal, i què ens plora... Potser no volies transmetre aquesta idea...però jo l'interpreto així.

    Un parell de petons!

  • m'agrada[Ofensiu]
    micanmica | 23-07-2008

    la senzillesa d'aquests versos, i el sentiment que transmeten. Fet i fet, la pluja no són més que llàgrimes del cel... ben trobat. un petó, i gràcies pel comentari.

  • H0LA LÈVINGIR[Ofensiu]
    meral | 28-06-2008 | Valoració: 10

    Et relleigo. El món és com si estigues molt apretat i si, les llpagrimes són pluja i la pluja són llàgrimes.
    Un poema amarg com el café sense sucre i a mi el café m'agrada així.
    Petons.

  • I la pluja[Ofensiu]
    opuscle | 27-06-2008

    és un estol immens sargit amb les llàgrimes del món.
    Un cant a la supervivència i a la reflexió.
    Gràcies pel comentari!

  • Com una fletxa[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 26-06-2008 | Valoració: 10


    Aquest relat m'ha arribat al cor com una fletxa, la pluja està trista, mai ho havia pensat. Gràcies pèl comentari, et seguiré llegint.

    Un salut!
    ullsblaus1

  • Una visió [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-06-2008 | Valoració: 10

    angoixant del que pot arribar a succeir si no anem amb compte. Fa reflexionar.
    Et felicito de tot cor.

    Nonna_Carme

  • Més enllà de la devastació[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 11-06-2008 | Valoració: 10

    física que descrius, en la qual sembla que el desert és l'única cosa que queda, hi veig un fons profund de desolació íntima. Com si algú descrivís el no-res personal, el buit o la solitud.

    En qualsevol cas, un poema d'aquells que fan pensar...

    Una abraçada i salut i lletres, company!

    Vicenç

  • Vida![Ofensiu]
    bufanúvols | 08-06-2008 | Valoració: 10

    La pluja, les llàgrimes, els sentiments. Tornarem a ser lliures!

  • Un sentit diferent de la pluja[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2008

    Sobre un paisatge que imagino àrid, devastat pels homes. Poema d'una precisió i capacitat de reflexió condensada meravellosa.
    Salutacions.
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1204 Comentaris

187899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries