Rosa de sang

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

D'un ritual tan senzill, has realitzat un poema què crea un somriure de tendresa a qui el llegeix...

Dobles gràcies. Primer de tot per donar-me la benvinguda a RC i també pel teu comentari, ja què no només has esmentat allò del meu relat què t'ha agradat, sinó que a més, m'has explicat el què t'ha semblat feixuc i pesat.

No he tingut massa temps, però he llegit algun dels teus relats, i aquest m'ha semblat encantador. Al meu parer, m'ha agradat com ens parles de la rosa, què jo associo amb la tradició catalana de Sant Jordi. Tanmateix, potser el que de veritat m'ha encantat ha estat el principi, i la costum del protagonista, ja que m'ha recordat quelcom proper a mi... m'ha fet sentir...

Una forta abraçada!

Has tingut una bonaidea fent aquest relat és original, i "enrosit". Et seguiré llegint. Gràcies.

Un salut!
ullsblaus1

A vegades una rosa seca,
fa de punt de llibre,
d' un llibre oblidat per el temps.

i només al cap d'anys de no obrir-lo,
et pot arribar l' olor d' un record llunyà,
o potser de l' oblit.

Avet

Què fariem sense rituals que ens situin i ens ajudin a viure el pas del temps? Un dels més bonics: sant Jordi i la rosa. I una resposta que et dec: de l'àrea de Cultura de Begur m'han donat dos llibres per poder atendre les peticions dels meus dos lectors de RC i si em dius on vols que t'ho envii, ho rebràs per correu. Em pots escriure a ciosauri@hotmail.com. Salutacions!

Fa mooooooooolts dies que em vas deixar un comentari a Remor de fons, però això de tenir gaires coses al cap em fa endarrerir massa allò que jo en dic intercanvi. El cas és que ara m'he pogut llegir alguna obra teva, d'entrada aquesta senzilla i melòdica rosa de sang, un títol que ja promet d'entrada. De fet, sembla que parteixi d'una inspiració gairebé pròpia de poema èpic (ho dic per la menció expressa de la sang). En llegir el poema, hi descobrim un acte que ja conec d'altres noies que ho fan: assecar la rosa per poder-la conservar sencera.

Descrius com l'ha penjada, a la primera estrofa, i ja dónes a entendrè quina serà l'essència del poema: la senzillesa del que per a moltes persones simbolitza preservar un acte d'amor perquè el temps no el destrueixi.

A la segona estrofa narres el procés, i queda explicat el títol uns versos que, per a mi, són la perla d'aquesta perla titulada Rosa de sang:

"... el vermell intens i vellutat de la flor
esdevé foscor de sang,
com si la mort vegetal
fos l'origen d'una arrel
que sosté l'arbre anual
de la vida humana."

I reforces la senzillesa de l'acte en contraposar-la amb tota la reflexió que nodreix el poema.

Els versos, breus, no tenen una estructura molt irregular, de tal manera que la lectura és planera i el lector o la lectora pot centrar-se, des de la primera línia, en el missatge que transmets.

Gràcies per aquest poema i pel teu comentari, company!

Salut i lletres,

Vicenç

bellesa en aquest poema. Obre les portes a l'imaginació i ensenya imatges que de ben segur quedarien ben reflectides en una il.lustració. Tan de bo ho aconsegueixis.
Una abraçada

Aquest poema, que no recordava haver llegit la primera vegada que el publicares, em recorda en canvi un altre poema teu (Mimetisme) que m'agradà moltíssim.
M'agrada com, a partir d'una aparent anècdota, basteixes un paral·lelisme, una comparació, amb el discórrer mateix de la vida:
"com si la mort vegetal
fos l'origen d'una arrel
que sosté l'arbre anual
de la vida humana".
La teva poesia no em deixa mai indiferent.
Et llegeixo amb molt de plaer.

...amic del nord, la paràbola del "capgirament de la rosa" per semar-se qualsevol cosa, idea, projecte, amor o ràbia desfermada. Amb el temps, tot es transforma i acaba marcint-se, si no hi posem voluntat.
Excel·lent com imatge pictòrica la pinça subjecta al fil i a la rosa.
Salut i rebolica!