Melodia benèvola

Un relat de: Xantalam

T'espolses la culpa cendrosa
de les botes, al llindar de la porta
Penges l'uniforme tatuat amb sang.

Arreplegues la família
en sumptuosa harmonia
i al voltant de riques àgapes
parleu del curs trivial del dia

La melodia benèvola
de dos menuts violins, t'acaricia,
Els mots d'un bell poema
leviten sobre la teva ànima
dèbil, humana

Abans de dormitar
no podràs evitar la càrrega
d'un pensament fugaç
que travessarà veloç
la teva consciència

Voldràs tancar els ulls, ja closos
i de tu en sortirà l'eco
imitant el so d'exculpació
en escapatòria impracticable

A l'endemà travessaràs, com cada dia,
la tanca, el filat metàl·lic de l'horror
i tornaràs a la feina.


Comentaris

  • d'això...[Ofensiu]
    Epicuri | 31-10-2008

    Regor!!!

    ho tenia en la punta de la llengüa (catalana per descomtat ;-)!

  • Veig que t'agraden els reptes![Ofensiu]
    Epicuri | 31-10-2008

    Aquest relat, si no m'he descontat és l'únic que no ho es.

    Si. també sé que les persones som més fàcils d'enganyar-nos fins i tot que d'esser enganyats. I aquesta falsetat tràjica tan nostra entre la qual vivim. Ser agressor es pitjor que ser víctima, sens dubte però a molts ens costa tant de copsar!...a qualsevol cosa li diem feina, a qualsevol cosa li diem guany.

    M'agradat molt el teu poema, el llibre, fins i tot la película i sobretot la meva filla que me'l va recomanar amb la que junts em fet tot aquest itinerari artistic que ara em porta aquí.

    Et seguiré llegint. Farem castanyada a la Taula de4ls Bisbes el dia 9? salut i records a en darkman i el petit relataire.

  • Xantal[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-09-2008

    ·Fas servir un lèxic ampli amb molta naturalitat.

    ·Fer-se l'orni és el morter que basteix les nostres pitjors situacions. Desprès d'un àpat copiós, una agra glopada de vegades ens retorna l'avís d'un mal pair.

    ·L'aparent normalitat de la vida se sustenta sobre una dura batalla: de vegades, legítima - supervivència-, però la majoria inútil, innecessària, destructiva - poder-.

    ·Tan important és el que es diu conscientment com de manera inconscient. En diem un munt de coses sense paraules, amb les accepcions de les paraules, amb l'ordre amb que exposem les idees, etc.

    ·És boprofundir en allò "patològic" per prevenir l' "anatomia" de les futures generacions.

  • Descrius[Ofensiu]

    la crueltat, no directament, sinó que crees un debat sobre la consciència o no d'aquells qui, per desgracia, varen treballar en els camps de concentració. Perquè de vegades un és pregunta com la gent era capaç de cometre aquelles atrocitats i tornar a casa, amb els nens i sentir-se bé amb si mateix...i l'endemà, de nou.

    M'agrada, tractés el tema des d'un altre punt de vista.
    Un parell de petons xantalam!

  • Poema de concentració[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 17-08-2008 | Valoració: 10


    Aquest és un bon poema, que també té la seva història darrera de quant els nazis tancaven als jueus als camps de concentració. M'ha cridat l'atenció, perquè si que s'assembla al llibre del noi del ijama a ratlles, que me l'he llegit.
    Tens molta imaginació i inspiració, m'agada com escrius. Ja ens anirem comentant.

    Bon estiu i salutacions.

    ullsblaus1

  • melòmans[Ofensiu]
    franz appa | 19-06-2008

    El poema comença amb una imatge molt forta, molt directa i ben expressada. M'ha recordat algunes de les imatges de l'obra "El silenci del mar" que he vist fa poc al teatre. La culpa com una matèria que s'arrossega a les botes militars. I que s'expulsa amb un cop de talons i una delicada peça de música. No és només que els homes hagin estat capaços de crear l'art més sublim (posem una fuga de Bach) i alhora un camp d'extermini, és que ambdues capacitats conviuen en la mateixa persona, com molt bé reflectei aquest reeixit poema. Molt bell, també, encara que llisqui sobre un tema tan tràgic.
    Una abraçada,
    franz

  • El que descrius és terrible[Ofensiu]
    llacuna | 18-06-2008 | Valoració: 9

    És curiós jo també he estat llegint literatura concentracionària, però sembla que el cas que expliques es podria aplicar a la vida corrent, hi ha tantes feines poc ètiques ...

    Llacuna

  • Notes malignes[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-06-2008 | Valoració: 10

    Potser perquè jo també he llegit no fa gaire "El noi del pijama de ratlles" he situat les imatges que el teu poema anava aixecant en un context semblant al de la família del vigilant, del botxí que finalment és tan víctima com aquells a qui sacrifica.
    Potser perquè la culpa no es pot deixar a fora, perquè la barbàrie no s'atura davant d'un pany, un cop deslligada, ni el desastre disminueix quan és envoltat de melodies, per belles que aquestes siguin.

    Un poema altament expressiu i suggerent!

    T'envio una abraçada esperant que no et suposi cap càrrega addicional,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic