Paraules a la mar

que sí, que algú llegirà l'historia de la Cecilia, si mes no a mi el bocinet que he llegit ja m'ha captivat. Un bonic i profund microrelat
Gracies per el teu comentari, Et seguiré llegint.

J. Lluís Cusido i Ciuraneta

Un relat preciós que conté una afirmació certa i meravellosa "mai s'és vell mentre es tingui alguna història per explicar".

Felicitats pel relat!

Núria

He vist una vella ampolla que surava entre les ones i l'he pescada amb el salabre. Tenia cargolins enganxats, però el tap de suro ha aguantat les envestides de les onades. El paper de dins tenia el verdet del florit, però les lletres encara les llegien "Com cada dia, després de veure la telenovel·la, la Maria va anar a buscar al seu nét a casa de la seva filla. Era una rutina rarament meravellosa..."
He posat un escrit i l'he tornat al mar. Potser algun dia arribarà a mans de la Cecília... qui sap.

He arribat a aquí per casualitat i m'he trobat un text suggeridor, ple de tendresa, un relat que invita a la calma i a la contemplació. Un ambient ben creat encara que per la llargada del relat queda només com una pinzellada de color, o com un quadre impressionista en el que només es distingeixen les figures. Quantes vegades podriem dir que escrivim només pel plaer d'escriure, només per a nosaltres, sense pensar en cap destinatari de les nostres paraules. Això és una experiència mística, zen, un adonar-nos de cop que som vius.
Ha estat un plaer descubrir-te!

Et vaig dir que tornaria a passar per llegir més coses teves, un cop descobert, i aquí em tens, després del parèntesi de l'estiu.

Aquest cop començo pel primer relat que vas publicar, que torna a portar el mar en el títol i que explica, sense gaires entrebancs, una història personal, que retrata sense complicacions estilístiques un personatge que escriu i que, per tant, té quelcom en comú amb nosaltres... només que ella llença les seves paraules a l'aigua i nosaltres les deixem navegant per la xarxa.

Me n'alegro d'haver passat i haver recollit aquest text optimista, càlid i agradable. Després de fer-ho m'atreveixo a oferir-te, per correspondre, el primer que vaig publicar jo en aquesta pàgina, per si et ve de gust fer una llegida: Amb les cames separades. Només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi; trobaràs una altra dona que també inventa històries, sense saber si algú les compartirà...

Jo tornaré a venir, però entre tant t'envio una abraçada ben viva,
Unaquimera

Et torno el comentari, un relat dolç i senzill, ens parles d'una petita història sense un argument complex, i què a més, com bé ja han dit, no utilitzes un vocabulari gaire pesat ni complicat.
M'ha agradat molt! Vaig a llegir "Els cirerers florits"

Un parell de petons Lior!

M'encanta el relat. Té un regust d'enyorança i de suavitat molt maca. Felicitats, Lior.

Sóc en Crom el nòrdic, l'escriptor d'Èric, Miranda i els demés ossetaires. No tinc les contrasenyes a ma perquè escric des de casa (si els hackers no m'haguessin robat tant de temps...). Però participo com a usuari-lector a Relats. Una abraçada!!

M'agrada. És senzill i pausat. És fàcil de llegir i això m'agrada, perquè sincerament, els autors d'alguns relats que no paren d'utilitzar un vocabulari molt complicat i rebuscat, m'esgoten.

...senzilla, has dit moltes coses i ben dites.
Només algunes 'cosetes' sense massa importància, com t'apunta el company "brumari", fan que siga un començament. Un bon començament, però!
Vaig a llegir-me SOTA ELS CIRERERS FLORITS.
Salut i rebolica!

llençar paraules al mar...
i tenir la incertesa de no saber si naufragaran
o si pel contrari suraran sota uns ulls plens de curiositat .

Tenir coses a dir,
i no tenir confident a prop,
i tenir un mar de sentiments ,
que cal escriure, cal donar;
i qui millor que un Mar fidel,
que cada dia es allà proper, com el cel.

Malgrat jo hagi escollit la muntanya,
la natura es companya de soledats.

Avet

Un bonic relat. La Cecília no ha triat pas un mal confident.

Si m'ho permets, un parell d'observacions. No són importants, però la teva prosa és molt polida i, precisament per això, te les vull fer:

1-A la cinquena línia, "Per a ella" en lloc de "Per ella", i després de "són iguals" jo hi posaria una coma.
2 -Al començament del tercer paràgraf, cercar qualsevol sinònim per "alguna" o per "algú".

Com pots veure, són ximpleries, però a mi m'agrada molt que em diguin aquestes coses. I, no sé perquè, molt poca gent ho fa.

Una abraçada.

Veig que ets força nou per aquests móns! Doncs dir-te que he entrat simplement per curiositat, perquè he vist el teu nick i m'ha cridat l'atenció, perquè Lior és un llibre que vaig llegir fa molts anys a l'escola i em va marcar molt! Per cert, del teu relat em quedo amb la frase:

"Alguna vegada algú li va dir que mai s'és vell mentre es tingui alguna història per explicar"

Totalment certa!!!!!!


Petons!