366 dies

Un relat de: Mercè Bellfort

366 dies


Sense voler vaig trobar el que buscava. Com anell al dit!
La persona que em va atendre em va recomanar que comprés el primer volum. Després ja vindrien els altres dos.
I així ho vaig fer: a les meves mans tenia un exemplar de Relats en Català. Era la Diada de Sant Jordi de l´any passat i el vaig devorar en un parell de dies.
A l´estand hi vaig copsar una veu amb un caliu especial, quelcom que vaig intuir profitós de cara als meus anhels. Desitjava de tot cor formar part d´aquesta família de relataires de la qual tinc la sort de ser i sentir-me un membre més gràcies a la generositat de tots els que m´heu llegit.
Per la meva part us vull dir que he dedicat moltes hores llegint meravellosos relats vostres que m´han fet passar tres-cents seixanta-sis dies volant.
Amb gran il·lusió i emoció llegiré a l´estand de TMB un relat meu per Sant Jordi. Qui m´ho anava a dir tot just fa un any!
Ja no sé si la llegenda ha pres cos i s´ha convertit en realitat. I és que em sento com una princesa:afortunada, escoltada, valorada, respectada.
Sento tantes coses bones que necessitava compartir-les amb vosaltres amics i amigues relataires.
En cada relat que teixim en les nostres ments intentem posar el millor de nosaltres mateixos. Si ho aconseguim… fantàstic! Si no, ho provem a la propera ocasió. Mai no hem de defallir, però si la inspiració se´ns adorm deixem-la descansar. És senyal que ho necessita. Algun dia ja es despertarà.
Una bona manera de despertar-la és llegir seguint el nostre ritme. Sense presses, tranquil·lament, assaborint cada mot, cada metàfora, cada ambient.
Això és el que personalment he fet enguany i crec que m´ha servit de molt. He après tant de vosaltres i m´he enriquit tant a nivell personal i literari que us vull donar les meves infinites gràcies.
Una abraçada ben cordial a tots.
Mercè.



Comentaris

  • No sé perquè[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-05-2011 | Valoració: 10

    sempre tenim tendencia a comentar el darrer relat de l'autor/a que llegim i ens perdem escrits que pagava la pena de no perdre'ls . Aquest és el cas de 366 dies.
    Reflexa perfectament el meu pensament. M'ha agradat molt la frase que diu, més o menys, que quan la inspiració dorm, val més deixar-la descansar.
    A la meva li deu haver picat la mosca tsé-tsé.
    Estic molt contenta de tornar a veure't per aquí.
    Una fortíssima abraçada, Mercè!

  • Gràcies per ser a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 30-05-2011 | Valoració: 10

    He estrat al teu raconet i m’ha cridat l’atenció el t´tiol d’aquest relat. Suposo que després d’aquest tres anys que han passat, les valoracions serien semblants o potser encara millors, no?
    Tu mateixa dius ” si la inspiració se´ns adorm deixem-la descansar”. Tots ho ehm hagut de fer en un moment o altre, però, ara que no ens sent ningú: ja tenim ganes de llegir relats teus nous.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • "He après tant de vosaltres i m´he enriquit tant..." [Ofensiu]

    He escollit comentar aquest relat per la mera raó que reflexa els teus sentiments i les teves impressions un any desprès de formar part de RC.Com bé has vist, soc nova aquí i un text així dona ànims per a seguir endavant, i formar part d'aquesta gran família.
    Segurament entendràs, que al principi és complicat ensenyar els teus escrits, però com ja he dit al manel, el caliu i les reaccions, així com la benvinguda que doneu, ens fa creure en nosaltres i seguir endavant!

    Moltes gracies Mercè, sincerament...

  • Emocions compartides[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Et llegeixo i és en certa manera com si algunes frases fossin meves... com si en sentir els meus pensaments els haguéssis redactat ! És clar que el procés de cadascú és personal i diferent dels altres, però en aquest cas concret, hi ha emocions compartides.

    Jo he celebrat els dos anys com autora a Relats, on vaig començar enviant només prosa i després m'he atrevit amb els versos. Hores d'ara tinc... 55 relats publicats : els mateixos que tu!
    Per celebrar d'alguna manera aquest motiu, vaig escriure Enfiladisses. Confio que hagis recuperat del tot de la vista i que no et costi gens llegir el poema, si és que et ve de gust fer-ho.

    T'envio els meus millors desitjos per a la lectura del dia de sant Jordi! Pensaré una miqueta en tu per enviar-te bona sort... encara que de segur no et farà falta!

    I ara també va cap a tu una abraçada molt desperta,
    Unaquimera

  • Fa un any i mig...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-04-2008 | Valoració: 10

    que, com tu, vaig decidir-me a ensenyar part del que escrivia, amb vergonya al començament, molta, que vaig perdre ràpid gràcies al sentiment d'acolliment que em vàreu oferir des del primer dia. Com tu, n'estic orgullosa de formar part d'aquest grup de relataries i molt agraïda de poder-vos llegir i que em puguin llegir aquells que ho desitgin.
    Gràcies, Mercè, per haver expresat aquest sentiment que em permet poder-m'hi afegir, si m'ho permets.
    Una abraçada

  • Regar el meu petits pais , d' emocions.[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Es ben cert que l' any i escaig que penjo les meves emocions , poemes i relats ,
    han sigut d'una gran ajuda:
    Per enriquir el meu minim català i per regar el meu pais d' emocions ara mes ufanos i ric,
    l' imaginació i els sentiments donant-se la ma, poden aconseguir grans emocions.

    Dono les gràcies a tots/es els relataires i a l' editorial per la seva pàgina bàlsàmica.
    Gracies
    Avet_blau

  • Si la inspiració se´ns adorm deixem-la descansar[Ofensiu]
    deòmises | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Em quedo amb aquesta frase: és real...

    Ara et parlo jo, amb fama de prolífic, però també he conegut l'època de 18 llargs mesos sense ser capaç d'escriure una sola línia.

    Gràcies pel teu relat, a aquestes hores de la matinada sempre ve de gust un glop d'aigua fresca lírica, d.

Valoració mitja: 10