Has aconseguit que aquestes mans siguin eternes.

No hi ha res mes bonic que una història escrita amb el cor i l'ànima. Un petó.

aquest poema amb un simple paper, que no hi faras amb el vidre i les seves tonalitats tant diferents...

... el que és i serà i saps dir-ho d'una manera que arriba fins la mèdula de l'ànima. Ets un regal per ell, per nosaltres, per tots...

... fas una oda tan exquisida com aquesta no em vull perdre l'obra poètica que ell farà del teu somriure...

Llegint o escoltant el teu relat amb dono compte que les veus es poden reflexar en el mirall i es que has donat forma i cos a unes veus... les dels desitg.

ser el destinatari dels teus plaers que cuines en forma de paraules. Aquesta passió que serveixes te la belleza de l'espontaneitat serena...

Si tinguessis nomès unes sabates aixó no et passaria. Si utilitzessis xabó del de la iaia, tampoc i, si visquessis en una "caverna" no oblidaries mai les claus. Es clar tens tantes coses per escollir que, al final, ja no saps on tens el teu cap. Petons,

Es fa difícil saber on pot ser un pijama desprès d'un petó com el que has dibuixat. A mi em va ser impossible trobar una petita peça violeta... encara que, segurament, van volar amb el "petit oreig termal".