Era la seva veu...

Un relat de: Anna Simon

Em vaig obrir camí pel fil telefònic.
Coneixia aquell xiuxiueig que m'absorvia els sentits,
Retenia les paraules,
que es clavaven una a una en el meu cos.
M'asedegava d'aquelles palpitacions
que sortien de la seva respiració.
I cada silenci, m'acariciava l'ànima.
Ara conec la veu,
la seva profunditat, el seu fiblar.
Fins i tot, quan riu, em copsa els sentiments.
Em gronxa amb el tarannà d'una sonata,
em transporta per la línia de la comunicació;
em besa amb cadenciós embruix,
i el seu sublim i pausat accent,
forma una flassada de brisa suau al meu engir.
Res ens destorba; la veu, el fil i jo.

Comentaris

  • EXCEL-LENT[Ofensiu]
    LLUIS | 21-02-2010 | Valoració: 10

    Te vida aquest relat. Un s'hi sent identificat de moltes maneres.
    Felicitats Anna¡¡¡¡.

  • Miralls[Ofensiu]
    Regitzell | 28-01-2010

    Llegint o escoltant el teu relat amb dono compte que les veus es poden reflexar en el mirall i es que has donat forma i cos a unes veus... les dels desitg.

  • Et descobreixo...[Ofensiu]
    natasha | 26-01-2010

    ... amb aquest text i me'n enduc una grata sorpresa!
    Amb una simple trucada ens apropem a aqells que estan lluny físicament però que són especials.
    Una abraçada

  • Sinuos[Ofensiu]
    Fada del bosc | 26-01-2010 | Valoració: 10

    Una poesia sinosa que de manera magistral descriu les sensacions a l'escoltar la veu d'una persona especial, la veu a travès del telèfon.

    No havia llegit res teu, però m'ha agardat molt.
    una abraçada de la fada del bosc

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: