Cercador
Era la seva veu...
Un relat de: Anna SimonEm vaig obrir camí pel fil telefònic.
Coneixia aquell xiuxiueig que m'absorvia els sentits,
Retenia les paraules,
que es clavaven una a una en el meu cos.
M'asedegava d'aquelles palpitacions
que sortien de la seva respiració.
I cada silenci, m'acariciava l'ànima.
Ara conec la veu,
la seva profunditat, el seu fiblar.
Fins i tot, quan riu, em copsa els sentiments.
Em gronxa amb el tarannà d'una sonata,
em transporta per la línia de la comunicació;
em besa amb cadenciós embruix,
i el seu sublim i pausat accent,
forma una flassada de brisa suau al meu engir.
Res ens destorba; la veu, el fil i jo.
Comentaris
-
Miralls[Ofensiu]Regitzell | 28-01-2010
Llegint o escoltant el teu relat amb dono compte que les veus es poden reflexar en el mirall i es que has donat forma i cos a unes veus... les dels desitg.
-
Et descobreixo...[Ofensiu]natasha | 26-01-2010
... amb aquest text i me'n enduc una grata sorpresa!
Amb una simple trucada ens apropem a aqells que estan lluny físicament però que són especials.
Una abraçada -
Sinuos[Ofensiu]Fada del bosc | 26-01-2010 | Valoració: 10
Una poesia sinosa que de manera magistral descriu les sensacions a l'escoltar la veu d'una persona especial, la veu a travès del telèfon.
No havia llegit res teu, però m'ha agardat molt.
una abraçada de la fada del bosc
l´Autor
32 Relats
66 Comentaris
36449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Que mai un pensament quedi en el record, sense abans prendre forma encara que sigui en un bocinet de paper.Últims relats de l'autor
- GARBUIX DE FORMES
- I CAU LA NEU...
- Que és... ser autèntic?
- Sentits latents
- SI vull.......NO vull
- Les teves mans
- Buscant el silenci
- Voilà Paris!!!
- Et vull nomenar germà…
- Tot és poesia!?!?!?
- M'agrada......... I tan que si! (II)
- 50è Aniversari (brodat a quatre mans)
- Quan "Ella" li diu...
- Oda a una piga
- Era la seva veu...