Les teves mans

Dóna'm les teves mans,
aquelles amb les que ens acariciem,
aquelles que teixiren lligam en les meves
com enfiladissa,
aquelles que traçen dibuixos en la meva esquena,
acaricien els meus llavis;
adoro les teves mans.
Mans que cisellen la bellesa
en cada adagi en cada matís
Mans arrelades en el meu rostre, papallones daurades.
Vull deixar la silueta i el gemec
del teu tacte en el meu record imprès.
Vull la corba doble del meu pit
embriagar-me de les teves mans.
Deambulem lentament,
les teves mans en les meves com foc,
pel sender de les nostres carícies;
aquelles que perfumen la meva pell
amb els seus pètals melosos.
Vull omplir-me de tu,
vull sentir en els meus llavis la dolça gota d'amor,
tot just un sospir breu que ovaciona el teu rocec.
Les paraules van rere les carícies somiades,
mans que escriuen el que sent l'ànima
i al posar-les als teus llavis m'enlairen petons,
li donen relleu a aquelles paraules,
i en el meu rostre
eixuguen les meves galtes d'unes commogudes llàgrimes,
al rebre nu el teu ser, les teves entranyes.
Mans sobiranes, que ho poden tot,
espiral de força, motor que avança.
Quan les tinc a prop, quan les atrapo
les captivo amb cobdícia, em sento plena.
M'apodero de les teves mans,
d'aquells infinits moments al vorejar-te amb els meus dits
Buides estan si no les toco
Desertes es queden si no les tinc,
ni la meva respiració en elles,
si perdo tot contacte
de les meves mans vers les teves.