Respira!!!

Sobtadament obro els ulls, miro el despertador: les 7:00 h Oh noooo!!!!!!!!!!!
És molt tard!!!!!!!!!
Dono un bot del llit sense mandra inclús crec que les parpelles s'han desenganxat de cop.
Poso en marxa la cafetera i cap a la dutxa. Aigua ben freda per acabar de desemmandrir-me.
Em vesteixo ràpid però no he parat atenció a quin temps feia. Vaig a la finestra veig una boira intensa que escombra el carrer i sembla que pluvisqueja. Corro, vaig a l'armari de les sabates, no trobo les tapades i començo a treure caixes i caixes tot escampat per terra. -Per fi , aquí están les mocasines, feia tan que no me les posava; a més puc triar, tinc dos parells les negres fan més joc amb el vestit. UUfff m'ha crescut el peu, no entren, vaig fent bots a peu coix pel passadís mentre emboteixo els meus peus en elles.
No puc anar amb presses no és el meu estil.
Ja noto l'olor del cafè. Sistematicament agafo tassa, sucre, remeno - agggg que amarg!!!!!, m'adono que he estat remenant sense sucre. Aixeco la vista cap al rellotge de la cuina, encara falten cinq minuts, però cinq minuts per quina hora? Em desplomo a la cadira, falten cinq minuts per dos quarts de set i no dos quarts de vuit.
- No pot seeeer!!!!!!!
Respiro. No em vull col-lapsar.
Preparada i amb el meu cafè matinal a les mans. Em queda una hora i ja no puc tornar al llit, aprofitaré per…uiiiiiiiiiiiii no sé perquè em moc com electrificada, ara el cafè a terra. Per sort no haig de córrer tant. Vaig a buscar la fregona, les taques de cafè a terra no es poden deixar L'hi poso sabó perfumat a l'aigua i així fa d'ambientador. Ben mirat, podré deixar el terra net abans de marxar. Que estrany, aquest sabó no fa gens d'escuma i la fregona ni tan sols rellisca, més aviat sembla que s'enganxa. Ja deia jo que tanta ecologia duia alguna desavantatge. Intento no badar gaire, doncs sembla que una hora es molt i passa volant. Recullo tot. Vaig al bany, uns retocs als ulls , llavis brillants , pinsellet que fa miracles i poca cosa més, sinó tinc la sensació de veure una aquarel.la reflexada al mirall. Surto del bany i quasi m'entrabanco amb una ampolla , m'he deixat el sabó al mig del passadís, però… que fa l'ampolla de suavitzant aquí? jo no he rentat roba , només he posat sabó a la galleda de fregar el te…… ja deia jo que l'olor m'era familiar. Bé no discutiré jo sola, suposo que el terra estarà més fi i indiscutiblement amb olor de flors, sense oblidar-nos de l'etiqueta "planxa fàcil". A qualsevol l'hi pot pasar oi?
Ara sí surto per la porta de casa: claus del cotxe, maleta, bolso, paraigues, jaqueta…… tanco. I les claus del pis?,
a la mà………… -no aquestes no tonta que son les del cotxe, merd… les he deixat posades al pany, per dins.
És impossible anar amb mi mateixa, avui soc una companyia nefasta. Faré tard i m'estic tornant a agobiar, es que no tinc solució. Tant de temps dient que havia de posar unes altres claus a la meva bossa i no hi penso mai. Bé , doncs, si no tinc finestres obertes, ni claus de recanvi, no em queda més remei que anar a buscar un fuster. Crec que anar a buscar als bombers seria desmesurat. Tinc una reunió i començo a estar dels nervis crec que paso del fuster i marxo , quan torni ja veuré com entro a casa.
-Bon dia veïna, tot baixant les escales veig la del primer. Serà bon dia per ella , jo estic que mossego. Segueixo pel carrer principal, o noooo …la que faltava -hola bon dia, vas dora avui a treballar, em diu la veïna del tercer, que passeja cada dia al gos. -Escolta no es que jo sigui molt observadora, però es que portes una pinça a radera del cabell segur que t'has posat algun rul-lo i no t'has adonat. Un somriure forçat s'em dibuixa a la cara, nooo és que de tan en tan m'agrada marcar moda. Però per dins meu penso que la ganàpia de la veïna del primer ja em podia haver avisat, ella que està sempre a l'aguait de tot.
Arribo a la oficina cinq minuts abans de l'hora prevista. La meva companya em mira i em diu que sembla que m'ha passat per sobre una piconadora. Un bon dia sense condiment surt de la meva boca, però penso :
-Tan malament se'm veu? O és que tothom s'ha aixecat amb la bellesa pujada de to, menys jo.
-Per cert, no m'estranya que plogui, em diu la meva companya. Comentari al qual no li faig gaire cas. -Qué has passat mala nit o és que l'has passat tan bona que avui no coordinas?, em diu tota burleta.
Amb un gest de sorpresa i lliscant de les paraules, no li responc, no tinc ja més ganes de comentaris ximples, he tingut un mati horrible. -Si us plau, mira't els peus, ja veig que no pots ni doblegar el coll per fer-ho.
Sense dir paraula baixo la mirada i quan veig una mocasina marró i altre negre només vull fondre'm i que no trobin ni les taques. Es que avui tothom te la mania de dir-me les coses en el moment menys escaient!
Ja està arribant tot el personal. Tots drets esperat la cap, menys jo, que en un rampell m'assento i així els peus quedaran tapats per la taula. Em miren am estranyesa, i jo somric, no tinc alternativa o això o bé aguantar els típics comentaris sobre el meu desordre.
-Seieu, diu la nostre cap al entrar a la sala, - bé veig algu que està més cansat de l'habitual . Que tòtila, no ho dirà per mi, que em guanyo sobradament el fet d'estar sentada abans que ella, que s'ha cregut!
S'acaba la reunió i tothom va sortint de la sala i jo allí amb el cul enganxat a la cadira. Et passa alguna cosa em diu la directora, et noto rara. -Avui m'heu agafat mania, és perquè estic sentada?
Es que mai us heu llevat abans d'hora, heu vessat el cafè, fregat el terra amb suavitzant, al sortir us heu deixat les claus dintre de casa i no podeu entrar, heu sortit amb pinçes de la iaia al cap i per a millor adobar porteu una sabata de cada color? Ehhh digueu, no ho heu fet mai això?
Val, val, respira , ja veig que necessites unes vacances, em diu la cap d'empresa, no sabia que estaves tan estresada ho sento, en podiem haver parlat abans. No fotis, ara a estar despistat l'hi diuen tenir estrès!