Tot és poesia!?!?!?

“No seràs capaç de fer-li un poema al paper reciclat”, em va dir.
I jo, que sóc una mica pica-soques somric al desafiament.
Fins i tot el tissatge més rugós te dret a que el toquin,
que el perfilin amb els dits, que l’assaboreixin amb el palpís.
Si es nota rebregat, ni tan sols lliscarà.
Però si és llis i suau,
anirà “vola ploma” al sortir de l’impressora.
I que dir si li passes les tisores…
Quan cruix dolç, alegre cisa tot de dret
Quan es robust s’escolten fins i tot les passes
I quan et diu, eps!, sóc reciclat;
aquí sí que ja t’has enamorat.
El veus valent, tolerant, ha passat per moltes mans
I llavors ni tisora ni rebrec deixa inert al poema.
L’agafes i escrius en la seva esquena.
Tinta, boli o carbonet, observa,
I ara arriba el dubte i l’estranyesa
tan si parlo d’una pasta vegetal i deixatada,
emblanquinada i endurida
i ho guarneixo amb un pesic de polipro o polié,
puc estar armonitzant, un simple troç de paper.
No és poeta profund,
És produnda poesia.