Gràcies i ànims, és la meva reacció a la lectura d’aquest últim relat Josep María, inclosa la referència a José Maria Rodríguez amb aquest “impolutos” antítesi de la realitat en què tothom es troba en el camí de la vida, si bé com diu Henri J.M. Nouwen en el “Retorn del fill pròdig”: “Quan Jesús parla al món, és molt realista. Parla de guerres i revolucions, de terratrèmols, plagues i fams, persecució i empresonament, traïcions, odis i assassinats. Però, tanmateix, la joia de Déu pot ser nostra enmig de tot això. És la joia de pertànyer a la família de Déu...” Gràcies i bona nit, molts de records!

–Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Mt.8,20). Cada dia té el seu afany, i l’aventura de cada dia... sí, en camí, on batega la vida, intempèrie, confort, risc, seguretat... en actitud d’aprenent, ulls oberts, orelles atentes, en amistat, en pau...

Bon relat Josep Maria, ens agrada molt! “llum”, tres lletres, i tant que dóna per pensar, per descobrir, per veure-hi! Quim/Teresa.