Ei hola!

Tal i com dic abans, he trobat molt interessant aquesta volta que li dones al text per arribar al punt clau del text.. trobo que és una manera de mantenir la incertesa en el lector al larg de la lectura. I potser m'agrada perquè és un estil força personal que sovint utilitzo.

He escollit aquest relat entre tots els altres que has publicat perquè els temes relacionats amb els col·leccionistes sempre donen molt de si, i estic content perquè no m'he equivocat.

I com a últim afegitó, la comparescència i incomparescència dels amics, la pèrdua de la gent que ens rodeja és un element clau que a vegades intentem amagar. M'ha agradat la concressió amb què has tractat el tema. Eficàcia.

PD: sí que ho sóc, el friki d'escaquejant.. ;) aupa company! ja et presentaràs que allà hi ha molts gironins i no et tinc ben situat...

Genial és poc, bestial potser massa carregat, brutal encara més, delicat em sembla massa fi, excels s'apopa una mica... què he de dir... un aplaudiment, i un altre... i un altre... coïncideixo amb la opinió que els primers versos són especatculars... tan de bo cada mariner trobés el mateix i a la inversa. Una onada ben forta abans d'anar a dormir, i el gust de la sal marina en despertar... una nit perfecte en un oceà de felicitat.

Genial és poc, bestial potser massa carregat, brutal encara més, delicat em sembla massa fi, excels s'apopa una mica... què he de dir... un aplaudiment, i un altre... i un altre... coïncideixo amb la opinió que els primers versos són especatculars... tan de bo cada mariner trobés el mateix i a la inversa. Una onada ben forta abans d'anar a dormir, i el gust de la sal marina en despertar... una nit perfecte en un oceà de felicitat.