Què més vols saber de mi?

Per fi redimonis! Quines ganes de vacances…Doncs ja era hora que arribés no? No em miris així ostres, que no és pas delicte anhelar unes bones vacances després de la xafogor inaguantable de les dures jornades laborals que ens imposen. Et molesta el meu vocabulari una mica sec? Doncs posa-t'hi fulles… que nosaltres som així, una mica distants, bastant esquerps; fins i tot agressius si ets una mica purista en el llenguatge. I ara què? Et penses que m'agrada el que dic? És prou evident la imatge que et fas de mi no? Quina llàstima… tan elegants que som. No vull semblar pas prepotent, gens ni mica, ans al contrari, desitjo formar de mi una imatge que m'afavoreixi: l'orgull ara i sempre per davant de tot. Un cop realitzat el protocol per provocar un cert grau de respecte envers nosaltres puc assegurar-te que jo sóc una de les excepcions de la descripció anterior. O creus que m'estaré escarxofat al sofà de casa saludant els dies de vacances i rauxa mentre corren per la finestra? Ni pensar-ho. Creus que puc dormir 15 hores al dia i que puc estar endrapant tan bon punt se'm doni la oportunitat? No pas. Jo sóc actiu, enèrgic. Alguns dirien que estrafolari fins i tot. M'agraden les activitats senzilles, agradables, entenedores. Res de complicacions. I no és que adori la ganduleria, ni molt menys. M'encata gaudir del Sol, de les curses de salts, dels tobogans, dels jocs en equip, etc. Què més vols de saber de mi? Sóc feliç. Avui comença la festa i la diversió. Per fi! Estava cansat de la vida rutinària que ens imposen i de la imatge que em fan donar de mi mateix. Anhelo la llibertat. M'encantaria volar… no saps prou com. De fet el temps se m'acaba. Penso viatjar lluny aquest any, a prendre el Sol, a ajeure'm sota el cel nocturn i veure com les estrelles m'acaricien el pèl i el meu cos nu. De fet, ja em passen a recollir els amics. Em calço les sandàlies i me'n vaig. I ara per què em mires malament? És que no has vist mai un gat calçar-se? Primera parada: teulada de Can Bover.