tenía Napoleó a l'escola mateix, i no el veia.

Pardal, el teu relat m'ha agradat molt. A mí, en aquesta tarda de gener, em feia falta. Gràcies. Estic segur que el tornaré a llegir.

De jove em varen agradar molt els primers escrits de Vargas. Després, cap a 2006, vaig ensopegar amb Bovary en una edició d´Alianza (1980) traduïda per Vargas i que porta un pròleg d’ell mateix. En aquest pròleg ja em va semblar veure-hi un home jove enamorat i rabiosament apassionat, i que mirava Emma des de l’altre cantó de la llar de foc.

Disposava de temps, jo, de manera que vaig buscar, a la xarxa, els matissos de la traducció de Vargas i vaig trobar els quaderns amb l’escriptura original d’en Gustave on són de veure la forma d’escriure, els dubtes, les reiteracions i els textes rebutjats i tatxats, tot escrit de la seva mà, amb tinta. I em va semblar que la traducció del francès al castellà era cuidada i bona.

No hagués passat res més si molt més tard, en un bucle, l’antic enamorat, el que des de l’altre cantó de la llar de foc observava Emma, no s’hagués finalment casat amb ella i visquesin a Madrit, ara.

al acabar de llegir el teu escrit un somriure fi s'ha quedat penjat a mig aire, davant de la pantalla. Es queda i no s'en va. Crec que s'hi estarà força estona.