19 de juny. Bloom's day

Un relat de: Pim
Lleugerament alterats per la lectura de l’Ulisses, de Joyce, vàrem visitar Dublín precisament el Bloom’s Day, que sempre cau en 16 de juny.

Un cop arribats a Dublín, aquell 16 de juny, vàrem recorrer tots i cadascún dels escenaris on Leopold Bloom, en un altre 16 de juny, va anar teixint la historia que Joyce recull en el seu llibre: a Torre Martello, a la platja de Sandycove, al cementiri de Glasnevin, a la biblioteca del Trinity College …

Quan la nostra visita, aquell 16 de juny, a la Biblioteca del Trinity s’hi exposava Llibre de Kells. Es tracta d’un llibre fet a mà per un copista medieval, abans del segle IX. Son els Evangelis, amb comentaris i il.lustracions.

Del copista que va fer la feina no en sabem res perquè no va deixar escrit el seu nom enlloc. Però el que sí sabem és el nom del seu gat. El gat es deia Pangur Ban.

El fet és que el copista medieval va tenir ganes d´afegir alguna cosa a les paraules del llibre, que el fascinaven i que anava copiant a mà, una per una. I el que hi va afegir va ser un poema de la seva propia collita, de vuit estrofes.

El copista, en el seu poema, vol explicar la seva simpatia per cadascuna de les paraules que va atrapant i copiant a mà. I no troba altra manera que fer-se germà del seu gat (és en Pangur Ban) qui es va refregant en els seus turmells i que viu una vida atrapada pels ratolins que vol atrapar, talment com ell mateix es troba atrapat per les paraules que copia.

Aquest individu que copia, que mai ha tingut una pàgina web ni un nom d’usuari (ni tant sols un nom-nom), que no ha format part –mai- d’una base de dades, aquest paio, dic jo, que ha estat vivint en un raconet de món va i deixa un poema al marge.

Vet aquí
.....
Oftentimes a mouse will stray
In the hero Pangur’s way;
Oftentimes my keen thought set
Takes a meaning in its net

El copista s’aboca damunt les paraules, que potser dormien. I ara elles, les paraules, ben molles de tinta, revifen, fan tonteries, riuen com ratolins, mouen la cua i es fan notar.

Al final, vagi on vagi, hi veig nens que juguen.



Comentaris

  • El copista[Ofensiu]
    Prou bé | 03-06-2021 | Valoració: 9

    Ben recreada la paciència virtuosa i l'amor per les lletres quins tresors ens van deixar els copistes medievals!

  • Herència[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-06-2021 | Valoració: 10

    La història pretèrita i aquell que la van nodrir de vida ens han deixat petits i grans tresors: pilars dels fets que s'anirien succeïnt i serien el fonament de futures històries. I fins avui.
    Abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: