Avui he estat passejant per Girona per temps de flors...i segur que aquesta història que expliques pot ser ben real. La vida, al final suposo que són aquests petits grans moments de felicitat, de vida viscuda.

Gràcies Nonna_Carme! Una altra abraçada per tu.

Moltes gràcies per les teves paraules Josep Maria. És la poesia qui ens busca i ens empeny; nosaltres només som la mà que escriu i el cos que sent.

Moltes gràcies Helena i Montserrat. Això d'estimar tant algú et fa escriure aquestes línies...

Molt bonic i tendre. D'aquella poesia que et fa surar...

El teu bonic poema-abecedari transmet vida viscuda, saviesa i sobretot, estimació per la vida, amb totes les coses precioses que té, però també acceptant el dolor que comporta. Felicitats!

Illadestany la cascada és a la Xina, al riu Yangtze. Moltes gràcies per la benvinguda!