Impossibles

Quan la vida ens és incòmode
Aquells pantalons que ens apreten massa
L'estoneta per nosaltres que no tenim
Les presses i obligacions
Que mai afluixen.
Els amics que estimem
I els compromisos socials
Que sempre toquen quan destorben.

L'ara ho faig i que mai arriba.
Oblidar allò que era important.
Recordar allò que seria bo perdonar,
Per deixar enrere, per dir gràcies,
Del que ens ha ensenyat.
Per seguir creixent, millorant,
Avançant, sent més feliços.

Descobrir que coi hi fem aquí.
Que coi hi faig aquí
Que coi hi fas aquí.

I aportar el nostre granet.
Sigui quin sigui.
Un somriure a la mare,
Aprendre a controlar els nervis que em generen
Les persones a qui més estimo
Ells, els meus pares.
Ells, els meus germans.
Ells i elles, els meus amics.
Ell, el meu amor.

Ell no mira, el meu amor és casa, és pau,
És silenci quan ho desitjo i és eufòria quan cal.
Ell és la meva illa, el meu tresor, el meu impossible.