Preguntes

La vida es deu riure de mi
quan veu la meva impaciència,
per saber quan passarà,
com passarà i encara més,
què passarà.
Ella, la molt trapella,
ho sap tot i no diu res.

Gaudeix, gaudeix
del que tens
en aquest precís instant.
I no vulguis saber res més
que aquesta incertesa
tan plena.

I jo curiosa de mena
com sóc,
no puc fer més
que interrogar-la.
Amb accions,
anant a batzegades,
ara cap aquí,
ara cap allà.
Aviam quin és
el meu camí.
I així, mica en mica,
vaig fent, suposo,
el meu destí.