Cercador
Preguntes
Un relat de: nuragLa vida es deu riure de mi
quan veu la meva impaciència,
per saber quan passarà,
com passarà i encara més,
què passarà.
Ella, la molt trapella,
ho sap tot i no diu res.
Gaudeix, gaudeix
del que tens
en aquest precís instant.
I no vulguis saber res més
que aquesta incertesa
tan plena.
I jo curiosa de mena
com sóc,
no puc fer més
que interrogar-la.
Amb accions,
anant a batzegades,
ara cap aquí,
ara cap allà.
Aviam quin és
el meu camí.
I així, mica en mica,
vaig fent, suposo,
el meu destí.
quan veu la meva impaciència,
per saber quan passarà,
com passarà i encara més,
què passarà.
Ella, la molt trapella,
ho sap tot i no diu res.
Gaudeix, gaudeix
del que tens
en aquest precís instant.
I no vulguis saber res més
que aquesta incertesa
tan plena.
I jo curiosa de mena
com sóc,
no puc fer més
que interrogar-la.
Amb accions,
anant a batzegades,
ara cap aquí,
ara cap allà.
Aviam quin és
el meu camí.
I així, mica en mica,
vaig fent, suposo,
el meu destí.
l´Autor
![Foto de perfil de nurag Foto de perfil de nurag](/imatges_autors/1037853.jpg?rnd=1693761002)
18 Relats
25 Comentaris
14370 Lectures
Valoració de l'autor: 9.45
Biografia:
Escric perquè m'agrada....i potser també perquè escriure és parlar amb l'ànima.Qué importa mi boca cerrada,
¡Cuando piensas con el alma te oyen!
José Luis Sampedro.