Vesteix de color primavera, resaltant el taronja damunt verdes prades amb esquitx de flor. Un penjoll xiroi li engalana el coll, reparteix carabasses a les penes i acaricia cada bri d'herba, estirada somrient alegre mirant al firmament. És la Nimfa de la prada i espera per primavera la flor de l'Arç que protegida per espines guarda dins el cor el que esdevindrà la més dolça de les mels.
Si cantes et sentiré. Si somrius, ploraré d'alegria.

Al meu poble els mossos fa ben poc van actuar, van venir de fora ens van apallissar a una desena. Ara els hem d'imdemnitzar, hi ha una pena de presó pel mig i tot. Les noves comissaries dels mosso per fora són molt boniques però dins els calabossos brutícia, insults i humilliacions. Caminem pel carrer amb el cap ben alt però amb por de la seva rabia i en creuar-los, ho sento, però els veig a tots igual. M'han injectat el seu odi i em dol i m'embruta i no el vull i creix dins el meu cor. Jo lluitava per amor i no per odi. M'han fet entendre moltes coses. Amaya una abraçada plena d'amor, el millor remei contra el seu odi. Presoak kalera amnistia ossoa!

Molt bé company/a jo també udolo a la lluna i sovint amb els de casa i d'altres li fem omenatges. Al sol li agraïm cada dia l'escalf i els creixement dels sembrats i els estels ens guien i transporten en els nostres deliris d'alliberament de les ànimes.

Moltes gràcies! i endavant!
Salut!