Tortura

Un relat de:

Oh dolç amor que desprenen
les parets de la casa.
Era un 29 d'octubre.
Cops, armes, el meu nom.
Neguit, por, els ulls de ma mare...
Caputxes, esposes, la Guardia Civil.
"Has caído Amayita"

Confusió, silenci.
Sostens, tanga, les ordres!

De cop a sobre.
Pantalons abaixats,
el pes al cos.
"nos vamos a follar a la novia del jefe"

llàgrimes, por, dolor,
solitud!
La manta, la cantonada...

No sé res, no sé res!
Noms, amics, puta, zorra,
mentirosa!
Y llavors la bossa...
Calor, suor, m'ofego!,
mareig...
Les dents, l'aire,
de nou la bossa.

"Levantate puta!"
Aquella manta, aquella presó...

El cansament inundava ma sang,
la por, el neguit rosegaven els ossos
Si poguessin amb els barrots...

El cos i la ment objectius.

Bogeria, mareig,
la banyera...

Sols un sí...
No sé res, no sé res!
Aigua, esposes, aigua,
dolor, noms, aigua,
aigua, aigua!
Llàgrimes, mort,
però més aigua...

Sí.

tremolor, afirmació.

"Aprendí de memoria las respuestas"

braços i turmells lligats.
Cadira traïdora.
fotos, respostes, preguntes,
¡Puta Zorra!
Llàgrimes, por
I aquella arma de metall...
El fred a la vagina,
cames lligades.
"Si te va a gustar..."
El canyó a dins.
"¿que dice él mientras te folla, GORA ETA?"
la bala nerviosa, la por a la pell.
Violació!

Els somnis m'allunyaven d'allà...
fotos, firmes, declaracions...
de nou el mateix

"Me llevaban a la Audiencia Nacional.
Empecé a llorar.
Por fin fuera de aquel infierno."


(a Amaya Urizar)

Comentaris

  • No solc comentar poesia...[Ofensiu]
    Laiesken | 25-05-2009 | Valoració: 8

    Però aquesta m'hi ha obligat.

    No sé res de cert del que hi diu, no puc opinar sobre si la tortura als nostres dies és tan real i crua com es presenta aquí. Vull creure que no, però l'ombra del dubte planeja.

    El que sí és cert és que la violència porta la violència. És molt injust que algú innocent rebi mal per allò que pensa. Tant la nòvia de l'etarra, com el concejal del PP. I una espiral de violència complica moltíssim les coses, és difícil mantenir el cap serè per no caura al joc moral de la violència.

    Tot i això, per sobre de bombes i pistoles, crec que Euskadi hauria de poder parlar d'igual a igual amb Espanya. Igual que Catalunya, igual de Galícia. Junts, ibèrics i hispans, mestissos tots amb sang romana, celta, visigoda, bereber o àrab. Però diferents.

    I tant els que pensen que la nació espanyola és una i no cinquanta-una, com els que pensen que el seu petit país és el millor i hauria d'estar neta d'indesitjables, contribueixen - conscients o no - a que aquesta espiral creixi i creixi sense parar. Hauríem de parar aquesta bogeria i trencar els murs de l'odi i el prejudici.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Jimmyjazz | 31-01-2007 | Valoració: 10

    Et recomano que et llegeixis "Ens tornen a pegar"

    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=438374

  • Arnau | 21-11-2006

    gran, gran! molt bona quinta el 88, i molt bé el 20 d'abril.

    en fi, salut!

  • Ens injecten odi[Ofensiu]
    Nitserena | 01-02-2006

    Al meu poble els mossos fa ben poc van actuar, van venir de fora ens van apallissar a una desena. Ara els hem d'imdemnitzar, hi ha una pena de presó pel mig i tot. Les noves comissaries dels mosso per fora són molt boniques però dins els calabossos brutícia, insults i humilliacions. Caminem pel carrer amb el cap ben alt però amb por de la seva rabia i en creuar-los, ho sento, però els veig a tots igual. M'han injectat el seu odi i em dol i m'embruta i no el vull i creix dins el meu cor. Jo lluitava per amor i no per odi. M'han fet entendre moltes coses. Amaya una abraçada plena d'amor, el millor remei contra el seu odi. Presoak kalera amnistia ossoa!

  • L'ull de la subcultura | 26-10-2005 | Valoració: 8

    es durillu, però si no fos aixì no reflexaria el misatge: La tortura als nostres dies. Felicitats noieta!

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

136 Comentaris

58261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.