Em vestiré de taronja

Un relat de: nimfa

Ara feia dies
que no estava tan trista
com aquest vespre
que m'ha caigut a sobre
i se'm ha endut la rialla
que abans m'acompanyava.

I tinc ganes de plorar
però no em van ensenyar
a vessar gotes d'amor
només de solidaritat,
d'emoció, de nostàlgia, de passió.

Vull posar color a aquesta vida
i em vesteixo de taronja
que diuen que alegra els dies
i em desvesteixo de penes
potser així l'oblit em vindrà a buscar.

Comentaris

  • Xiroi[Ofensiu]
    Nitserena | 08-04-2006

    Vesteix de color primavera, resaltant el taronja damunt verdes prades amb esquitx de flor. Un penjoll xiroi li engalana el coll, reparteix carabasses a les penes i acaricia cada bri d'herba, estirada somrient alegre mirant al firmament. És la Nimfa de la prada i espera per primavera la flor de l'Arç que protegida per espines guarda dins el cor el que esdevindrà la més dolça de les mels.
    Si cantes et sentiré. Si somrius, ploraré d'alegria.

  • increïble[Ofensiu]
    març | 22-05-2005

    preciós, nina! M'ha encantat! Molt tendre i emotiu, desprèn la força que sovint hom no és capaç de trobar en ell mateix.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de nimfa

nimfa

10 Relats

16 Comentaris

13213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Si la nostra terra fos de totes,
sense sentir-se de ningú,
seria més lliure i forta
com el vent, com les ments
seria més digna i nostra
com la llengua, com l'arrel.